Una copa igualada sense empats

Ja és curiós i poc habi­tual que en els set par­tits de la copa d’hoquei sobre patins jugada a Llo­ret fa dos caps de set­mana no es jugués ni tan sols una pròrroga i, evi­dent­ment, no hi ha hagués tam­poc cap tanda de penals. El for­mat d’èxit i d’igual­tat més que demos­trada de con­cen­tració de vuit equips va cele­brar els seus vint anys de vigència amb aquesta juguesca del destí. Cap empat en la com­pe­tició para­digmàtica de la igual­tat. Mal­grat que el Barça va ser el millor equip, tal com es pre­veia, la copa va ser prou dis­pu­tada. Els blau­grana es van haver d’arro­man­gar con­tra el Reus en les semi­fi­nals tot i que en el tram ini­cial del segon temps van jugar els millors minuts de la copa –fins i tot pot­ser de la tem­po­rada– amb una cir­cu­lació de bola molt ràpida sovint al pri­mer toc que va gene­rar mol­tes situ­a­ci­ons de perill. Va com­bi­nar la velo­ci­tat i la vora­ci­tat amb la madu­ració de les juga­des i la dis­tracció que tan bé ha uti­lit­zat sem­pre el Barça i no va pecar, com a prin­cipi de curs, d’excés d’ansi­e­tat per arri­bar d’una manera massa explícita. Va ser lla­vors quan Càndid Ballart va man­te­nir el seu equip en el par­tit. El Barça de la final con­tra el Liceo va llui­tar tant o més, però va lluir força menys. Va ser un Barça més gris sus­ten­tat per un Sergi Fernández espec­ta­cu­lar que va atu­rar cinc boles. Con­tra el Reus ja n’havia sal­vat dues. Un MVP més que meres­cut. Al Liceo, un equip molt robust, li va fal­tar encert en els moments deci­sius i joc inte­rior mal­grat que, para­do­xal­ment, va fer un gol que li van anul·lar –ben anul·lat– amb 0-0 en una acció inte­rior del francès Carlo Di Bene­detto. En una anàlisi més gene­ra­lista, hi ha juga­dors que mal­grat que els seus equips no van alçar el títol o ni tan sols van jugar la final es van rei­vin­di­car. És el cas del ver­ti­cal Àlex Rodríguez (Reus). El club ha encer­tat en la seva reno­vació. I del virtuós Dario Giménez (ICG Software Lleida). El seu gol a Càndid Ballart en el Reus-Lleida en la directa fent mala­ba­ris­mes en l’aire és un dels moments mera­ve­llo­sos de la copa. També va sobre­sor­tir el seu com­pany César Can­da­nedo. I Tety Vives (Igua­lada Rigat). Deci­dit, irre­duc­ti­ble en la bola divi­dida. Va ser un dels impres­cin­di­bles en la gran copa jugada per l’Igua­lada al cos­tat d’Oriol Vives, Sergi Pla i Elagi Deitg, un dels grans por­ters de l’OK Lliga.