El secret de l’Uni per aspirar a tot

L’Spar ja té el bit­llet per a les semi­fi­nals del títol de lliga feme­nina de bàsquet. Ja és el quart any con­se­cu­tiu que l’Uni Girona asso­leix la fita i l’afició ho té nor­ma­lit­zat. Ara mateix qual­se­vol cosa que no fos això es con­si­de­ra­ria una desil·lusió –alguns, fins i tot, un fracàs. I és que l’equip i el club ens han acos­tu­mat massa bé. De fet, tot­hom dona per asse­gu­rat que es tor­narà a dis­pu­tar el títol al potent Per­fu­merías Ave­nida. La dinàmica dels dar­rers anys així ho indica. Però, pel fet de ser habi­tual, no es pot obli­dar d’on venim i com s’acon­se­gueix. El secret d’aquesta con­so­li­dació en la lliga feme­nina sem­pre ha estat crear un con­junt potent, no només amb el fit­xatge de grans noms –perquè econòmica­ment no és pos­si­ble–, sinó amb una base de juga­do­res que par­tei­xen d’una incer­tesa però que aca­ben donant una ren­di­bi­li­tat espor­tiva màxima.

El bon cri­teri de la secre­ta­ria tècnica de l’Uni a l’hora de fit­xar juga­do­res no ve d’ara. El club s’ha espe­ci­a­lit­zat a des­co­brir juga­do­res en lli­gues secundàries, que han tin­gut a Girona un tram­polí per poder jugar després en els millors equips d’Europa. Això obliga el club, pràcti­ca­ment cada tem­po­rada, a haver de con­fec­ci­o­nar una plan­ti­lla gai­rebé de nou. Enguany, l’exem­ple el tenim amb Shante Evans i, espe­ci­al­ment, amb Magalí Mendy, que prové de la segona lliga fran­cesa i que s’està con­ver­tint en un refe­rent no només en l’equip sinó també de la lliga. En els mesos que fa que és a Girona, el seu crei­xe­ment espor­tiu ha estat immens.

Aquí també hi entra la mà de l’equip tècnic, lide­rat per segon any per Eric Surís. Amb una àmplia experiència a Girona en bàsquet for­ma­tiu, el seu salt al món pro­fes­si­o­nal també era una incer­tesa. Però ara ningú dis­cu­teix la seva feina i la del seu equip. Bon scou­ting i pre­pa­ració dels par­tits i, espe­ci­al­ment, un gran tre­ball per acon­se­guir un estil de joc propi, ràpid, intens i una men­ta­li­tat gua­nya­dora impres­cin­di­ble. Surís ha mar­cat el camí i les juga­do­res el seguei­xen a la pista. El que hau­ria de ser, però que no sem­pre és –en tenim experiències a Girona com la de Ramon Jor­dana o Miguel Ángel Ortega–. Tot ple­gat ha creat un clima tre­men­da­ment posi­tiu a l’equip, al club i a l’afició que per­met, des de la modèstia, aspi­rar a tot. Aquest és, real­ment, l’èxit d’aquest club.