Govern, per fer què?

Sem­bla que dilluns hi haurà fumata bianca i un govern –pro­vi­si­o­nal, però amb capa­ci­tat efec­tiva– que prendrà pos­sessió dels des­pat­xos i de les deci­si­ons arra­bas­sats de manera auto­ritària per l’exe­cu­tiu més ver­gonyós d’Europa, auto­ri­tari, men­ti­der, enco­bri­dor de la violència... i pels seus socis –que bé que es porta el PSOE, li refrega Rajoy a Rivera, com si no hi hagués donat un xec en blanc– del 155. Hau­ran pas­sat cinc mesos des de les elec­ci­ons i la per­cepció és que no són mesos per­duts, sinó inver­tits per omplir la car­peta de raons de pes, però que ja toca tor­nar a ocu­par els llocs que ens cor­res­po­nen.

Una part del repu­bli­ca­nisme menysté la neces­si­tat d’un govern efec­tiu i defensa la deso­bediència a les ins­ti­tu­ci­ons espa­nyo­les com a únic camí d’èxit. Govern, per fer què? és una pre­gunta recor­rent que s’empara en la cons­ta­tació que el país no s’ha atu­rat. Com si es pogués man­te­nir l’absència d’ini­ci­a­tiva política (ja pot legis­lar un par­la­ment, que sense govern exe­cu­tiu que imple­menti les lleis...) inde­fi­ni­da­ment. Govern, perquè hi ha qüesti­ons estratègiques que només les pot posar en marxa, atu­rar o nego­ciar un exe­cu­tiu. Govern, perquè les auto­rit­za­ci­ons no hagin de pas­sar per les arbi­tra­ri­e­tats d’uns minis­tres espa­nyols. Govern perquè algú defensi els mes­tres i els mit­jans de comu­ni­cació públics de la cam­pa­nya infecta del PP i Cs. I perquè els Mos­sos tor­nin a regir-se pel prin­cipi bàsic de ser­vei al país sense pors.

Aquest cap de set­mana es dis­puta el GP de F-1 al cir­cuit de Bar­ce­lona-Cata­lu­nya. El con­tracte amb la F-1 s’acaba l’any 2019 i se n’ha de nego­ciar un altre. Liberty Media, el nou pro­pi­e­tari del cam­pi­o­nat, s’ha com­por­tat amb sen­tit comú, però l’inter­lo­cu­tor és el cir­cuit. I el soci majo­ri­tari del cir­cuit és la Gene­ra­li­tat.

Cal govern perquè no ha de caure en sac fora­dat la tendència a equi­li­brar l’explo­tació del cir­cuit, encara defi­citària però amb 30% menys de pèrdues (2017 res­pecte al 2016) i 8% més d’ingres­sos... mal­grat els fata­lis­tes de sem­pre que van vati­ci­nar un enfon­sa­ment de l’eco­no­mia cata­lana pel movi­ment inde­pen­den­tista. Cal govern, en fi, perquè no fos cas que diu­menge a Enric Millo se li acudís recla­mar que el tro­feu al gua­nya­dor l’entrega ell, que repre­senta un par­tit amb 4 dipu­tats.