El Chongqing Dang­dai no incor­po­rarà el blau­grana Andrés Ini­esta, mal­grat que per molts les peces del puzle encai­xes­sin –el pro­pi­e­tari del club també con­trola el 46% de l’empresa que té els drets d’imatge del juga­dor, Media Base Sports– i, per tant, en la premsa ja es donés per fet fa dies que el man­xec recau­ria a la sucu­lenta CSL. No obs­tant, el comu­ni­cat no trenca rela­ci­ons amb el juga­dor, sinó que assu­meix que es man­tindrà una relació comer­cial i for­ma­tiva per fomen­tar el fut­bol al gegant asiàtic tot i no fer-li calçar les botes.

De fet, el comu­ni­cat ser­veix per resu­mir en quin punt es tro­ben les inver­si­ons xine­ses en la indústria del fut­bol. Men­tre que entre el 2014 i el 2017 el mer­cat es va hiper­li­be­ra­lit­zar –els inver­sors xine­sos van gas­tar uns 2.100 mili­ons d’euros en actius del sec­tor–, a par­tir del 2017 el govern de la Xina va revi­sar els seus plans i va poten­ciar la desin­versió en aquells sec­tors no estratègics, entre ells l’entre­te­ni­ment. De fet, seguint el full de ruta de 2014 –i també el que diu el comu­ni­cat del Chongqing–, el crei­xe­ment del fut­bol a la Xina ja queda clar que ha de començar per baix, pel fut­bol for­ma­tiu. És aquí on hi ha marge de crei­xe­ment i interès, i on es tro­ben mol­tes de les empre­ses euro­pees que s’han endin­sat en aquest mer­cat.

La crida a replan­te­jar la tipo­lo­gia d’inver­si­ons de les cor­po­ra­ci­ons xine­ses en la indústria del fut­bol no només ha impe­dit que Ini­esta recai­gui a la CSL, sinó que ha fet sor­tir Wanda de l’acci­o­na­riat colc­ho­nero igual­ment com podria posar en risc l’idil·li econòmic que l’Espa­nyol té amb Chen Yans­heng. Si bé Ras­tar va arri­bar a Bar­ce­lona aixo­plu­gat per la il·lusió gover­na­men­tal de fer del país una gran potència fut­bolística (a tots nivells), avui Xi Jin­ping ha can­viat d’enfo­ca­ment: l’estratègia per fer créixer el talent fut­bolístic és bot­tom-up. L’Espa­nyol es veurà obli­gat a treure diners “de sota les pedres” –m’expli­cava el cro­nista blanc-i-blau, Roger Requena– i això vol dir també que l’èxit espor­tiu que, segons els nego­ci­a­dors peri­qui­tos pel mag­nat podria arri­bar a espe­rar uns anys, es faci més neces­sari que mai. Sense bons resul­tats es farà molt difícil que Ras­tar con­tinuï con­fi­ant en l’equip per millo­rar el seu posi­ci­o­na­ment en els mer­cats asiàtics. Només un avan­tatge: con­ti­nuarà sent de Bar­ce­lona. I la ciu­tat ven.