L’últim salt, el repte pendent

“L’adeu d’Ini­esta pot ser una bona opor­tu­ni­tat per als joves del plan­ter.” Aquesta frase va ser pro­nun­ci­ada per Josep Maria Bar­to­meu en l’entre­vista que va con­ce­dir al pro­grama El matí de Cata­lu­nya Ràdio. Es defen­sava el pre­si­dent del Barça quan van insi­nuar-li que la feina feta en el fut­bol for­ma­tiu els últims anys no havia aca­bat de rut­llar per la poca presència de juga­dors del plan­ter que han fet al salt al pri­mer equip aques­tes últi­mes tem­po­ra­des recor­dant que el poten­cial de fut­bo­lis­tes i l’eter­nit­zació per mèrits pro­pis de juga­dors com ara el man­xec havien com­pli­cat fer el salt defi­ni­tiu de les joves pro­me­ses for­ma­des a La Masia. Car­les Aleñà podria ser el gran bene­fi­ciat per la marxa de Don Andrés al fut­bol japonès. Té talent, ADN Barça, certa experiència en el pri­mer equip i va fer una aposta clara de futur reno­vant quan tenia ofer­tes impor­tants d’equips euro­peus. Vol tri­om­far de blau­grana i sap que per fer-ho neces­si­tarà la con­fiança d’un entre­na­dor, que la té de Val­verde, perquè el vol amb ell al pri­mer equip, la sort que tot jove neces­sita i la paciència, una qua­li­tat impres­cin­di­ble en els joves que arri­ben al cim del tot. Sergi Roberto n’és el millor exem­ple. Mal­grat l’ostra­cisme vis­cut amb Gerardo Mar­tino i en el pri­mer any de Luis Enri­que, ara ja ningú el veu fora de l’onze ini­cial del Barça del pre­sent i del futur.

En aquesta entre­vista i també en la que va con­ce­dir a El món a Rac1 ja fa uns quants dies, a Bar­to­meu li va fal­tar autocrítica a l’hora de valo­rar el que està suc­ceint en el fut­bol for­ma­tiu i també en espe­cial al Barça B. Massa insistència a donar la res­pon­sa­bi­li­tat de tot a la sanció de la FIFA i no a veure que hi ha algu­nes coses que s’han de can­viar. No té sen­tit que el filial blau­grana incor­pori un munt de fut­bo­lis­tes, molts amb un estil molt allu­nyat del que per­se­gueix o hau­ria de per­se­guir el Barça, que tot­hom al club ja sap que mai arri­ba­ran al pri­mer equip per man­te­nir la cate­go­ria i que això no s’hagi acon­se­guit després de la con­fir­mació del des­cens o que l’ascen­sor entre el segon equip del club i el pri­mer equip s’hagi atu­rat en l’últim esglaó. La feina que es fa en la base és molt bona i ho acre­di­ten els títols i que venen for­na­des de molts fut­bo­lis­tes. El que no acaba de rut­llar és el pas final. Bar­to­meu es va feli­ci­tar, i és total­ment lògic, per l’èxit del juve­nil A, campió de la Youth Lea­gue con­tra el Chel­sea, però caldrà que des del club es confiï ple­na­ment en els joves fut­bo­lis­tes d’aquest grup que tin­guin fusta de pri­mer equip. La plan­ti­lla del Barça B ha d’estar for­mada per juga­dors for­mats a la casa i els minuts han de ser per a aquells que estan cri­dats a l’elit. Encara que això sig­ni­fi­qui sacri­fi­car o que pas­sin a tenir rols secun­da­ris alguns juga­dors que ja por­tin més temps en el filial. A aques­tes alçades, han de pre­val­dre el talent i la pers­pec­tiva de futur més que no pas l’anti­gui­tat. Els joves han de saber que el club con­fia en ells i això no és només dupli­cant o tri­pli­cant els sala­ris davant les ofer­tes de l’exte­rior. Cal que, de tant en tant, vagin entrant en l’òrbita del pri­mer equip, en par­tits i entre­na­ments.

Fer pujar Aleñà i pen­sat també en Oriol Bus­quets en espera de saber com es recu­pera és una excel·lent notícia. També la reno­vació de Riqui Puig. I encara ho seria més veure Miranda alter­nant-se els minuts amb Jordi Alba ben aviat i Cuenca com a ter­cer o quart cen­tral de la plan­ti­lla. En aquest juve­nil A hi ha molt talent i molt futur. Cal fer-li con­fiança.