Fa dues setmanes va guanyar el seu tercer títol mundial (després d’haver-ho aconseguit el 2000 i el 2003). Va dir que si el tornava a guanyar faria la roda de premsa en pilotes. Va complir. Va guanyar i va comparèixer en pilotes.

Williams va derrotar l’escocès John Higgins en la final disputada a Sheffield i va dir: “És increïble. L’any passat ni em vaig classificar per a les finals, les vaig seguir prenent unes cerveses a casa. No m’ho puc creure”, va assegurar. Ho va dir nu, entre riures. “Vaig pensar molt seriosament deixar-ho, però Joanne [la seva esposa] em va dir que no podia passar-me 24 hores a casa sense fer res, així que… vaig descansar una mica i vaig tornar. Ara estic en molt bona forma”, va assegurar un dels homes que, diuen, ha marcat un abans i un després d’aquest joc. Va guanyar 750.000 lliures per embocar les boletes que li van donar el triomf, en una remuntada èpica, emocionant com poques.

Williams té l’honor de ser el primer jugador esquerrà de la història a aconseguir el títol de campió del món. I el primer daltònic, una qualitat que li va generar durant la seva carrera certes complicacions, en confondre el color de les boles. L’snooker és una modalitat absolutament britànica de billar en què competeixen dos jugadors cara a cara. Han de ficar 22 boles en els sis forats de la taula després de colpejar amb el tac una bola blanca com a mediació: n’hi ha 15 de vermelles que valen un punt cadascuna, i 6 de colors diferents: grogues (2 punts), verdes (3 punts), marrons, (4 punts), blaves (5 punts), roses (6 punts) i negres (7 punts). Amb freqüència, confonia les marrons amb les vermelles. Pel que sembla, un greu error.

Conegut com “la màquina”, és l’únic jugador que ha estat nomenat tres vegades el millor jugador del món, encara que pot ser que no sigui el de més talent. Williams ha guanyat 21 tornejos de classificació (el cinquè en la llista de tots els temps), inclòs el campionat del Regne Unit el 1999 i el 2002. També va guanyar el Masters el 1998 i el 2003. La temporada més reeixida de Williams en la seva carrera va ser la 2002/2003, quan va aconseguir la triple corona: el campionat del Regne Unit, el Masters i el campionat del món, un mèrit del qual només poden presumir Steve Davis i Stephen Hendry.

Va néixer a Cwm, a Gal·les. El seu pare, Dilwyn, era miner i ell mateix va baixar a les mines, quan tenia 15 anys, en torns de 12 hores. Però va començar aviat a destacar en el billar i el seu pare el va animar a deixar la boxa, que li agradava molt i no li anava malament: va estar invicte en els seus 12 combats com a col·legial. Es va convertir en professional del tac el 1992. Va acabar la seva primera temporada en el lloc 119, quan amb prou feines era un adolescent.

Williams és considerat com un dels millors jugadors de boles llargues de la història i els seus rècords demostren que ha completat més de 400 boles seguides en partides durant la seva carrera. Segons diuen, els que saben d’aquest avorridíssim joc, que tant li agrada a Gary Lineker, Williams és molt conegut per la seva capacitat tàctica en escollir quan i on fallar durant la partida per complicar la vida al rival.

La meravella gal·lesa també és un entusiasta jugador de pòquer i un orgullós gal·lès que es va tatuar l’icònic drac menjant-se la bandera anglesa. Fan confés del Manchester United, va ser reconegut per la reina com a MBE des de juny de 2004.

“Estic a la lluna”, va dir l’últim rei de l’snooker. Ho va dir en pilotes, només faltaria. Ho havia promès. I les havia fet entrar totes.