Sense ‘beautiful football’

I si dema­nem que facin Sir Pep Guar­di­ola per haver revo­lu­ci­o­nat el fut­bol anglès amb el seu beau­ti­ful foot­ball? Després de la final de la Cham­pi­ons encara penso que la tasca del tècnic de Sant­pe­dor al Manc­hes­ter City té més mèrit: la Pre­mier Lea­gue és el premi a la regu­la­ri­tat. La final de la Cham­pi­ons de dis­sabte pas­sat –com es quei­xava el peri­o­dista David Ber­na­beu a les xar­xes soci­als– va ser una xar­lo­tada gràcies a la poca con­cen­tració del por­ter ale­many del Liver­pool. Però, a més, després de la lesió de Moha­med Salah, es va veure la cara menys ele­gant del fut­bol britànic, que ja feia pre­sa­giar el mala­gua­nyat resul­tat que final­ment Loris Karius va ser­vir al Real Madrid en forma de comèdia.

Klopp no només va per­dre la final perquè el seu por­ter va tenir mans de man­tega i Bale va tenir dos grans moments d’ins­pi­ració, sinó perquè el mis­ter ale­many va menys­prear el mig del camp des del prin­cipi del par­tit. I això es paga, perquè va que­dar clar que el Liver­pool va posar totes les espe­ran­ces en la tri­pleta ata­cant, que van fer anar de cor­coll els blancs durant els pri­mers trenta minuts. Però Salah es va lesi­o­nar topant amb Ser­gio Ramos i es van aca­bar les idees. Fut­bol de façana fins a la mitja hora de par­tit. Després, el fut­bol dels reds va des­a­parèixer perquè ningú va deci­dir cons­truir des de la medul·lar. L’holandès vola­dor, Johan Cruyff, va ense­nyar-nos que la millor defensa era tenir el con­trol de la pilota: tocar, tocar i tocar; l’ale­many Klopp va fer tot el con­trari i ho va pagar molt car.

De fet, el Liver­pool sem­brava dub­tes entre els experts ja abans de la final: era arrau­xat en el plan­te­ja­ment, però les línies esta­ven poc com­pen­sa­des i la ban­queta no apor­tava gaire res més. Els pre­sa­gis es van fer evi­dents mal­grat que el Madrid va jugar una final pèssima (lle­vat del gran gol de Bale, el 2-1), que ser­veix per maqui­llar la tem­po­rada i tor­nar a trin­xar l’ima­gi­nari culer que ha de supor­tar com el seu anti­he­roi con­ti­nua domi­nant Europa sense tenir rival. Car­les Puyol a Twit­ter posava el dit a la nafra: “Feli­ci­tats, madri­dis­tes: 4 Cham­pi­ons en 5 anys amb un dels millors Barça de la història. Hem de refle­xi­o­nar sobre les pri­o­ri­tats.” El debat a l’entorn està ser­vit: la lliga o la Cham­pi­ons? I un rèquiem a Liver­pool i pel fut­bol que prac­tica el seu entre­na­dor.