Dougie Isaacs va agafar la pedra, la va llançar sobre el llac i sis autobusos més tard es va convertir en campió del món. L’ha guanyat 8 vegades. 121 metres són molts. Va passar a Gal·les, a Llanwrtyd Wells, Powys. Als 43 anys, va superar la seva anterior marca, que era de 106 metres. “Va ser meravellós”, van dir testimonis presencials. Es dona per fet que resulta impossible superar el llançament d’aquest home nascut a Blairgowrie, Perthshire, i que va ser ensinistrat en l’art de llançar pedres sobre l’aigua pel seu avi quan tenia cinc anys. Actualment treballa de repartidor. El llançament de pedres no dona diners.

És la vuitena vegada que Dougie supera el Guinness World Record i ho va fer després de guanyar dotze llançadors, entre ells Kurt ‘Mountain Man’ Steiner, dels Estats Units, orgullós propietari d’un altre rècord increïble: el de més nombre de bots sobre l’aigua, amb un total de 88. Els participants van viatjar de llocs tan llunyans com el Japó o Samoa. Dougie ha guanyat set vegades el campionat des de 1997, incloent quatre edicions consecutives, de 2013 a 2016.

L’organitzador del campionat, Paul Crabtree, va dir sobre el llançament d’Isaacs: “Va ser enorme, fins i tot vam estar a punt de quedar-nos sense superfície en el llac davant tal tret. Quedarà per molts anys, no veig ningú capaç d’arribar prop d’això. Estava caminant al voltant de llac, revisant que tothom fes el seu treball, i de cop vaig veure una pedra solitària reposant més enllà del senyal que marcava l’últim rècord. Pensava que era algú fent la gràcia, però just després vaig sentir aplaudiments a l’altre costat i vaig veure Dougie a la zona de llançament amb l’àrbitre assenyalant-lo.” Un altre èxit de la jornada va ser el de la suïssa Nina Luginbuhl, que va establir un nou rècord femení de 172 peus.

Fer sopetes (o fer sopes), fer granotes (o fer la granota), fer la rateta, fer peixos, jugar a fer peixets, fer passeres, fer rigalets, fer lliscar o llançar passanelles. De totes aquestes maneres es pot dir en català llançar una pedra sobre la superfície de l’aigua, normalment en un riu o en un llac, i fer-la botar. Normalment es tracta que faci molts bots o arribi molt lluny, depèn de la modalitat de la competició. S’han de triar els còdols com més minsos possible i d’una mesura suficient perquè llançant-los a flor d’aigua no s’enfonsin a causa del seu pes. En el campionat de la setmana passada a Gal·les els llançadors van fer servir una pedra sense modificar aprovada per la resta de participants i les mesures van ser aprovades per un jutge independent a través de tecnologia làser.

El primer estudi de la física del llançament de palet va ser fet per Lazzaro Spallanzani en el segle XVIII. La pedra genera ascensió de la mateixa manera que un platet volador, empenyent l’aigua cap avall mentre es mou esbiaixadament per l’aigua. La tensió de la superfície hi fa molt poc. La rotació de la pedra actua per estabilitzar-la en contra de la força d’ascensió aplicada darrere seu.

Una recerca d’un equip dirigit pel físic francès Lyderic Bocquet va descobrir que un angle d’aproximadament 20° entre la pedra i la superfície de l’aigua és òptim. Un treball de Hewitt, Balmforth i McElwaine ha mostrat que si la velocitat horitzontal pot ser mantinguda els rebots poden continuar indefinidament. La recerca més primerenca feta per Bocquet va calcular que el rècord mundial de 38 rebots de Coleman-McGhee, imbatut durant molts anys, va requerir una velocitat de 12 m/s (25 mph), amb una rotació de 14 revolucions per segon.