A Llefià, diumenge, l’equip del Roda de Ter va tornar a segona catalana després de guanyar la promoció d’ascens contra el Singuerlín. El gol decisiu el va fer Said, que estava de Ramadà. Si escoltes parlar el número 6 dels rodencs no diries mai que el seu origen és berber. Està orgullós de ser-ho i, segons diu el meu amic Pol, no hi ha ningú més integrat al poble que ell i la seva família. Ha jugat tota la seva vida al club, al Centre Esportiu Roda. Excepte aquesta temporada, que va canviar. El Campdevànol li va fer una bona oferta l’estiu passat i va decidir marxar per primer cop, però va necessitar tornar a casa a mitja temporada. “Pol, com a casa enlloc”, va dir. És un tros de pa, i un mite. Els dos gols del partit d’anada els va fer el seu amic Soufian, un noi que també es marroquí. Encara hi ha un altre jugador magrebí a l’equip, Khalid. Si agafa l’equip l’Arrimadas, la que munta.

El partit, per segona vegada a la història del club, es va retransmetre per ràdio. No hi va anar gaire gent osonenca a Llefià, perquè a l’anada les coses es van complicar. Entre els jugadors, en general, la relació va ser bona, però a l’afició se li va escapar una mica de les mans. Per aquesta raó, la federació va decidir que el partit es jugués a camp neutral, al camp del Llefià, al nord de Badalona, on es cantava: “No nos engañan, Roda es España”. El passat 1 d’octubre, al referèndum per a l’autodeterminació de Catalunya, el Sí va guanyar a Roda de Ter amb un 96% dels vots.

Els osonencs havien guanyat 2-0 a l’anada, i la tornada va ser un infern. La defensa treia aigua de l’àrea a garrafes, només es veien samarretes verdes del Singuerlín sobre el camp, però els rodencs van aconseguir agafar aire per un moment. Va ser quan en Said va aparèixer. Un rebot d’un córner el va engaltar amb l’interior del seu peu dret per convertir el gol que faria pujar el Roda. És l’únic gol que ha fet en tota la temporada. En Said, patint de valent, va haver d’esperar al minut 70 de partit per poder menjar per primer cop. S’acostava a la banqueta a menjar dàtils quan tenia temps, mentre refusava pilotes a camp contrari. Els seus companys li servien el menjar. Van patir molt, fins al punt que el comentarista rodenc del partit va acabar increpant l’àrbitre. “Pita penal, fill de puta”, va comentar en directe reclamant una decisió. Actualment li cau la cara de vergonya. Van perdre 3-1 però a qui li importa, pujaven de categoria gràcies al gol d’en Said. Al Roda no li van faltar cerveses ni bars oberts.

Avui fa 23 anys que va arribar a Catalunya, en Said; ve del Nador. En tenia només quatre, d’anys. Abans, fa 30 anys, el seu pare Hassan va arribar buscant una vida millor. Amb en Said va arribar tota la família. Estan molt agraïts a Catalunya. Tant, que en Hassan va crear una associació per ajudar la comunitat berber a adaptar-se a Catalunya, aprendre’n la llengua, integrar-se a un nou país. És una institució a Osona. La gent de la comarca els hi agraeix molt.

En Said no va poder sortir de festa perquè a les cinc del matí de dilluns tenia feina. De fet, la festa va començar abans, al vestidor i a l’autobús. L’expedició anava equipada amb 100 birres. I un cop arribats al poble, el bar Xauxa va obrir fins que els jugadors van dir prou, gentilesa del Roger, l’Eli i la Mari. Els xupitos eren blancs amb un toc blau i coneguts com el xupito del Roda. El van crear una nit de dissabte el president del club i la Mari del bar: licor de coco am Blue Tropic, blanc i blau, els colors de la samarreta del Roda. La nit va acabar amb tombarelles. Coses que passen. El Roda és de segona catalana. Estem en deute.