Max Sala corria la Raam en nom de l’equip City in the Community, però després de 7 dies, 15 hores i 46 minuts ahir va posar el peu a terra. Va baixar de la bici després de set dies travessant els Estats Units. Sala és italià, va arribar al Manchester City l’últim any de Mancini i exerceix de cap dels serveis mèdics en la CFA. L’haureu vist a la banqueta, calb i amb guants. Diàriament despatxa amb Pep Guardiola i amb el doctor Cugat quan és necessari. Al seu costat treballa Edu Mauri, Sílvia Tremoleda, la dietista, i vuit fisioterapeutes, italians, anglesos i un asturià, de Mieres, Edu Álvarez, que està de vacances, però que no ha deixat de pensar en ell ni una sola nit. També es coordina amb Lorenzo Buenaventura, el preparador físic de Guardiola. El dia que va explicar el seu repte, l’equip va quedar mut.

Max va assumir la voluntat d’acabar la Race Across America en nom de 1.000 nens amb discapacitat, corrent per travessar els Estats Units en 12 dies. 20 hores pedalant per jornada. 3.000 milles, per pujar més de 170.000 peus verticals. Amb dos collons.

- “Creuen que estic boig”, va dir.

- “Una mica sí, però és un exemple”, admet Kompany.

La cursa és brutal. Comença a Oceanside, sota un dels molls més llargs de Califòrnia, i acaba a 3.000 milles, a l’altra costa després de pujar 175.000 peus, creuar 12 estats i arribar a City Dock a Annapolis, Maryland, la meca de la vela de la costa est. Travessa tres serralades (Sierra, Rocky i Apalatxes), creua quatre dels rius més llargs d’Amèrica (Colorado, Mississipí, Missouri i Ohio). A més, passa per llocs emblemàtics dels Estats Units, com ara els deserts de Mojave i Sonora, Monument Valley, Great Plains i Gettysburg.

- “Va treballar durament, cada dia, sota la pluja, sota la neu, també de nit… l’hivern ha estat dur, ho saps”… recordava ahir Mario Pafundi, un altre dels fisioterapeutes del City, que, com tota la CFA, estava trist en rebre la notícia pel WhatsApp comunitari.

Els corredors que corren per equips tenen un màxim de nou dies, però la majoria acaben en set i mig; el més ràpid va necessitar poc més de 5 dies. Els corredors solitaris, com ara el nostre ídol, no podia passar de 12 dies per completar la cursa, la majoria acaben en 11 dies. El rècord és de 8 dies. És una d’aquestes proves de les quals parla a RAC1 Raül Llimós. Una prova un 30% més llarga que el Tour de França en la meitat del temps, sense dies de descans, oberta tant a atletes professionals com a aficionats.

Fins ahir, als Estats Units li han donat suport Farabegoli, Mario Michael Geary, el seu pare, Mario Sala, Giancarla Gieri, Antonio Novarini, Pasquale Anzani, Eduard Shutkovskiy, Walter Casadei i Tom Pilling, un gran equip. Massatges, logística… 20 hores pedalant no et deixen temps per a gaire res més. És una de les curses més dures del món i normalment la corres pels altres. Per superar algun repte personal, alguna promesa, però Max ho ha fet per ells. És cert que res el relaxa més que la bici, diu que hi parla, però aquesta vegada ha pensat en la comunitat. No és casual que el títol de lliga no el recollís Kompany sinó l’entrenadora d’un dels 9 equips de discapacitats del projecte Community del City, que des del 1986 dona cobertura als qui ho reclamen a la ciutat i que aquest any va agafar 40.000 persones. El City es va fundar perquè els nois no acabessin malament passejant pels carrers.

“Max és un sonat, però cada vegada que em bec un gintònic, penso en ell”, diu Edu Álvarez, de vacances a Oviedo. A cap d’ells dos els cap el cor al pit. Avui brindarem per Max. Per l’Edu ho deixem per a un altre dia.