Patiment amb orgull

Bala­guer va patir ahir amb la selecció belga. La pan­ta­lla gegant que va ins­tal·lar l’Ajun­ta­ment de la capi­tal de la Noguera va aple­gar mig miler de per­so­nes que van seguir amb aplau­di­ments, festa, bon humor, tam­bors, ner­vis, alguns crits a l’àrbi­tre i, en els ten­sos minuts finals, amb un pati­ment mesu­rat i cir­cums­pecte, diríem que bas­tant cen­tre­eu­ro­peu, el duel entre fran­ce­sos i bel­gues a Sant Peters­burg. La sen­sació final: orgull pel gran paper jugat per la selecció Hazard, Lukaku i De Bruyne en la copa del món més bala­gue­rina de les que s’han cele­brat fins ara.

La passió espe­cial de Bala­guer pels bel­gues no prové del color ver­mell de la samar­reta, el mateix que el de l’equip local; tam­poc, tot i que una mica també, per la sim­pa­tia que des­perta entre molts cata­lans, a falta de selecció pròpia, la selecció d’un estat que ha aco­llit amb més justícia els polítics cata­lans que han hagut d’empren­dre el camí de l’exili; sinó, sobre­tot, per l’entre­na­dor Robert Martínez. La plaça escla­tava en aplau­di­ments cada cop que la rea­lit­zació tele­vi­siva mos­trava, ele­gant i amb gest con­cen­trat, aquell jove­net que jugava a fut­bol a la ciu­tat i que un dia va mar­xar a Angla­terra per aca­bar tri­om­fant en la Pre­mier i con­duint una selecció fins a les semi­fi­nals del cam­pi­o­nat del món de fut­bol.

Entre la gen­tada que es va aple­gar ahir al ves­pre a la pla­ceta de Sant Domènec, que es va omplir més enllà de les pre­vi­si­ons i mol­tes per­so­nes van haver de seguir el par­tit dem­peus des de les bara­nes de l’exte­rior de la plaça, hi havia la ger­mana, amics i fami­li­ars de Robert Martínez. El pare del selec­ci­o­na­dor semi­fi­na­lista, el també exfut­bo­lista i exen­tre­na­dor Roberto Martínez, no va poder superar la tensió del que ahir hi havia en joc i va pre­fe­rir seguir el par­tit des de casa. La mateixa Anto­ni­eta, la ger­mana del Robert, va haver d’aixe­car-se i sor­tir de davant de la pan­ta­lla durant els minuts finals del par­tit, quan els bel­gues ata­ca­ven i ata­ca­ven men­tre el cam­pi­o­nat se’ls esca­pava d’entre els dits però no hi havia forma de superar el tan­ca­ment de la defensa fran­cesa.

La idea de posar una pan­ta­lla gegant per seguir en grup la selecció belga va començar a córrer per les xar­xes soci­als després de l’eli­mi­nació d’Espa­nya. Alguns usu­a­ris no es van poder estar de fer la com­pa­ració amb l’escàs segui­ment d’algu­nes de les pan­ta­lles que havia posat l’Ajun­ta­ment de Lleida per seguir la selecció espa­nyola, i van pro­po­sar que en tin­dria més la de la selecció belga amb selec­ci­o­na­dor català. I dit i fet. L’Ajun­ta­ment de Bala­guer va reco­llir la idea, i va impro­vi­sar en pocs dies la ins­tal·lació d’una pan­ta­lla gegant per seguir la semi­fi­nal, com a home­natge i suport al bala­guerí més famós aquests dies i a la seva família i amics. Fins i tot el con­sis­tori va encar­re­gar unes samar­re­tes, de color ver­mell i algu­nes de groc, amb una il·lus­tració de Jordi Cal­vis i el lema “Som Bèlgica, som Bala­guer”. Mol­tes d’elles es tro­ba­ven ahir a la pla­ceta de Sant Domènec donant suport a Robert Martínez i a una selecció que gai­rebé ha tocat el cel.

La festa bala­gue­rina hau­ria estat sonada si en algun moment hagues­sin arri­bat els gols que hau­rien por­tat els bel­gues fins a la final de Mos­cou de diu­menge vinent. El par­tit hau­ria coin­ci­dit amb el dia final de la Transe­gre, la gran festa de l’estiu a Bala­guer, que comença a finals d’aquesta set­mana i que té el seu moment cul­mi­nant en la bai­xada esbo­jar­rada pel riu Segre de mul­ti­tud d’embar­ca­ci­ons caso­la­nes des de la sor­tida del pantà de Cama­rasa fins a la capi­tal de la Noguera, i on no gua­nya qui més recur­sos té, sinó qui fa nave­gar amb més intel·ligència allò de què dis­posa. Tal­ment com Robert Martínez en les agi­ta­des aigües del mun­dial rus.