Evitar les humiliacions

L’equip espa­nyol d’hoquei sobre patins neces­si­tava dime­cres der­ro­tar Bèlgica per una diferència de vint gols per asse­gu­rar-se la pri­mera plaça pro­vi­si­o­nal de grup en l’euro­peu. Això li per­me­tria tan­car l’endemà la fase regu­lar con­tra Itàlia amb el bene­fici de fer-ne prou amb un empat per aca­bar líder. Tot ple­gat, el des­ple­ga­ment no va ser­vir per a res perquè l’equip d’Ale­jan­dro Domínguez es va impo­sar per 2-0 als transal­pins amb una actu­ació sublim del por­ter Sergi Fernández. En la mitja part domi­nava per un escan­dalós 0-15 i en el segon temps va rema­tar la feina abai­xant pis­to­nada. Si n’hagués neces­si­tat 30, n’hau­ria mar­cat 30. Les imat­ges amb juga­dors rapidíssims com Marín llui­tant per la bola amb el ja famós Serge Bert­hels, a punt de fer 53 anys, són un exer­cici de foto­pe­ri­o­disme. Dos mons i un sis­tema de com­pe­tició que, a més, pre­mia apa­llis­sar el rival per tenir la diferència de gols favo­ra­ble com a cri­teri de des­em­pat.

Bèlgica va aca­bar la pri­mera fase amb 87 gols encai­xats en cinc par­tits i set gols mar­cats. Àustria, amb cinc de mar­cats i 40 de rebuts en cinc par­tits. En un esport molt foca­lit­zat en què sem­pre gua­nyen Espa­nya, amb equips for­mats per cata­lans, Por­tu­gal i Itàlia i en què França ha aga­fat el relleu de Suïssa, estava clar que s’havia de revi­sar el model de l’euro­peu. Quina expec­tació genera un Bèlgica-Espa­nya (0-22) o un Bèlgica-Itàlia (0-24)? Cap. Només la dels matei­xos rivals per pen­jar una foto a Ins­ta­gram. No estic dient que se’ls n’hagi d’excloure. Com més serem més riu­rem. I l’hoquei també ha d’eixam­plar la base. A la Coru­nya només s’hi han ins­crit onze selec­ci­ons. Però a través d’una prèvia s’ha de reduir la fase final per estal­viar-nos espec­ta­cles gro­tes­cos. Ja sé que en l’euro­peu de water­polo també hi ha hagut gole­ja­des escan­da­lo­ses. És cert. I? Que passi en altres esports no ha de ser­vir d’excusa per pren­dre mesu­res. Les gole­ja­des no són bones ni per als equips grans ni per als petits ni per al mateix esport. És indis­cu­ti­ble. No ofe­rei­xen espec­ta­cle i tam­poc no aju­den les selec­ci­ons humi­li­a­des a millo­rar. Així, la decisió de divi­dir l’euro­peu en dos grups segons els nivells dels equips és la més lògica ja que d’aquesta manera es garan­teix com­pe­ti­ti­vi­tat, encara que sem­pre gua­nyin els matei­xos.