La maledicció de la caixa de vi

Sem­pre tindré pre­sent quan Josep Casa­no­vas, antic cro­nista de la F-1 en aquest diari, es posava les mans al cap tot expli­cant-me que al final d’un GP al cir­cuit de Cata­lu­nya –per tant, no feia tants anys– havia vist una caixa de vi al box de Fer­rari, un fet impen­sa­ble en qual­se­vol altre equip de la dis­ci­plina reina. L’anècdota il·lus­tra el tarannà de la Scu­de­ria durant molts anys: un equip amb recur­sos econòmics enor­mes i talent humà a dojo però amb un rigor pro­fes­si­o­nal molt dis­cu­ti­ble.

Ser­gio Marc­hi­onne, pre­si­dent i con­se­ller dele­gat de Fer­rari, va morir fa vuit dies. Ell, que havia sane­jat Fiat (de dos mili­ons dia­ris de pèrdues i al llin­dar de la fallida el 2004 als bene­fi­cis actu­als). Ell, que va com­prar Chrys­ler a Barack Obama a preu de saldo per crear FCA, el setè cons­truc­tor del món. Ell, que el 2014, aver­go­nyit de ridículs a la pista, va des­ca­val­car Luca di Mon­te­ze­molo de Fer­rari per recu­pe­rar el pres­tigi, ha mar­xat sense gua­nyar, l’objec­tiu pel qual es va posar al cap­da­vant de Mara­ne­llo.

La rup­tura entre tots dos va ser total, fins al punt que fa un any Di Mon­te­ze­molo va ser el gran absent en la festa del 70è ani­ver­sari de Fer­rari, on tota per­sona viva que ha estat algú en la història del cava­llino ram­pante hi era. Di Mon­te­ze­molo va ser l’últim pont amb el mite de Fer­rari. Havia tre­ba­llat fins i tot amb el patri­arca Enzo, però la falta de resul­tats en l’època d’Alonso i aquell títol que se’ls va esca­par per males deci­si­ons estratègiques en l’últim GP del 2012 van pesar més que els cinc guar­dons seguits de Schu­mac­her (2000-2004) i també que els resul­tats econòmics de la com­pa­nyia, que venia més cot­xes que mai i havia dei­xat enrere les pèrdues feia molts anys. Marc­hi­onne, italià d’ori­gen però cana­denc de for­mació –tan poc italià que sem­pre anava amb jer­sei–, era un home de nego­cis, un estra­tega comer­cial de pres­tigi ava­lat pels resul­tats de Fiat a l’Amèrica del Nord que va ser rebut amb recel pels tifosi jus­ta­ment perquè no tenia cap vin­cle amb l’esport. De for­mació acadèmica en filo­so­fia, els mètodes que el van por­tar a l’èxit empre­sa­rial no van poder mate­ri­a­lit­zar el tri­omf a les pis­tes.

Fer­rari arri­bava a l’últim GP d’Hon­gria com a favo­rit, a davant dels Mer­ce­des. Però Hamil­ton va gua­nyar perquè Fer­rari la va ves­sar en els can­vis de rodes de Räikkönen i Vet­tel. No hi havia vi al box de Fer­rari, però l’espe­rit s’hi devia haver que­dat.