L’esquí extrem és una dis­ci­plina que no té res a veure amb el des­cens que Luis Bárce­nas –sí, el xoriço del PP– asse­gu­rava haver fet des del cim de l’Eve­rest en una expe­dició esperpèntica el 1987. L’exdi­pu­tat soci­a­lista al Par­la­ment basc Bixen Itxaso, un dels soferts com­panys de Bárce­nas en aque­lla expe­dició a la mun­ta­nya més alta del món, em va expli­car la veri­tat sobre els fets, que dife­rei­xen subs­tan­ci­al­ment del que l’extre­so­rer més famós de la política espa­nyola va dir als mit­jans: “Volia bai­xar esquiant des del coll nord [no des del cim], però la veri­tat és que el vam veure bai­xar a peu, amb els esquís a l’esquena, i amb molts pro­ble­mes. Va que­dar ence­gat [malal­tia tem­po­ral molt comuna a l’alta mun­ta­nya] i no veia per on pas­sava. El vam anar a bus­car i va neces­si­tar atenció mèdica.” Pobre Luis. Ni cim ni des­cens extrem en esquís. Només se li pot reconèixer, això sí, una extra­or­dinària habi­li­tat per moure’s pels cena­cles on podia acon­se­guir el finançament per a l’expe­dició. “Era gent molt des­perta, que feia les coses àgils. Acon­se­guir recur­sos per a una expe­dició no és fàcil per a ningú, però ells dos [es refe­reix també a Luis Fraga, nebodíssim del minis­tre fran­quista] ho van acon­se­guir d’una manera molt eficaç”, em va adme­tre Itxaso.

He fet una mar­rada de mala manera per aca­bar par­lant, final­ment, d’un des­cens en esquís que sí que pot ser con­si­de­rat extrem. Qual­se­vol sem­blança amb el de Bárce­nas, ja us aviso, és pura fan­ta­sia. El va rea­lit­zar el 22 de juliol l’alpi­nista i esquia­dor polonès Andr­zej Bar­giel al K2. Una acti­vi­tat històrica perquè es tracta del vuit­mil més tècnic per la seva ruta nor­mal i de la segona mun­ta­nya més alta del món. Abans que Bar­giel molts altres l’havien anhe­lat, com ara l’italià Hans Kam­mer­lan­der, que el 2001 va inter­rom­pre el des­cens 400 metres després de començar-lo per la cai­guda mor­tal d’un altre alpi­nista ocor­re­guda prop d’on es tro­bava. El 2009 el nord-ame­ricà David Wat­son va acon­se­guir bai­xar des dels 8.351 m –el cim en fa 8.611– fins al camp base. Un any després el suec Fre­drik Erics­son va morir quan inten­tava fer cim amb l’objec­tiu de bai­xar-lo esquiant.

L’esquia­dor polonès ja es va plan­te­jar aquest repte l’any pas­sat, però les altes tem­pe­ra­tu­res van dei­xar la mun­ta­nya en unes con­di­ci­ons massa peri­llo­ses per dur-lo a terme. Aquest any va deci­dir tor­nar al K2, cons­ci­ent de les difi­cul­tats que suposa un des­cens com aquest: “L’eficiència del cos és cru­cial, perquè a 8.611 m hi ha tan poc oxi­gen que les acti­vi­tats nor­mals reque­rei­xen molt d’esforç i esquiar, encara més.” Car­re­gat amb vint qui­los de mate­rial a l’esquena, Bar­giel va sor­tir del camp base el dijous 19 de juliol. El dia 22 va fer l’atac defi­ni­tiu al cim des del camp 4, que va durar unes vuit hores. Davant seu que­da­ven els 3.600 m de des­ni­vell fins al camp base per fer amb els esquís als peus. El polonès va haver d’atu­rar-se al camp 4 a causa de la mala visi­bi­li­tat, però va poder repren­dre el des­cens quan es va acla­rir. Final­ment a les vuit del ves­pre arri­bava al camp base (5.000 m) i com­ple­tava aquest des­a­fi­a­ment extra­or­di­nari .