El joc financer del seient lliure del Barça

Temps enrere tenir un abonament –o uns quants– al Camp Nou i alliberar-los era sinònim de fer negoci perquè l’abonat rebia la meitat del preu al qual es venia l’entrada alliberada i, sumant-ne unes quantes, rebia més diners que el preu de l’abonament. El Barça va tallar aquella especulació posant un topall del 95% de l’abonament per recuperar. Ara colla més l’abonat: li retalla la devolució a una quantitat per partit molt inferior i l’obliga a alliberar el seient deu dies abans per garantir que cobrarà.

Fins ara, es podia recuperar el 95% de l’abonament i assistir encara a diversos partits. A partir d’ara, per aconseguir-ho gairebé cal renunciar a trepitjar el Camp Nou. Sense entrar en temes jurídics, és clar que el Barça ha anat a maximitzar els ingressos venent entrades a 100 euros i quedant-se un 70 o un 80 per cent del preu de taquilla... d’un seient que ja havia cobrat prèviament. El desequilibri en el repartiment dels beneficis entre club i abonat és evident.

El canvi d’estratègia posarà fi per sempre a l’especulació d’una minoria d’abonats, però si també persegueix millorar l’assistència al Camp Nou pot ser contraproduent, perquè rebre quantitats irrisòries pel fet d’alliberar el seient i haver-hi de pensar deu dies abans és una bona manera de desincentivar.