Un alarmisme injustificat

Les que­re­lles, es posen. No s’amenaça de posar-les. N’estem tips, de veure com mul­ti­tud de per­so­nes es pas­sen el dia anun­ci­ant que ani­ran als tri­bu­nals per qual­se­vol motiu, de vega­des absurds, però va pas­sant el temps i d’aque­lla amenaça ini­cial no en queda ni ras­tre. Pen­sava en això a l’hora de valo­rar tot aquest assumpte sobre aquest intent del PSG per acon­se­guir el fit­xatge de Raki­tic. Així com passa amb les que­re­lles, les clàusu­les de res­cissió es paguen o no es paguen. No es fa mare­jar la per­diu dient que s’està dis­po­sat a abo­nar-la per posar la por al cos espe­rant un movi­ment del que se sent, en teo­ria, pres­si­o­nat per dei­xar-lo en con­di­ci­ons infe­ri­ors en una hipotètica nego­ci­ació. Sin­ce­ra­ment, a mi se’m fa estrany pen­sar que el PSG pre­veia que podria ini­ciar una nego­ci­ació amb el Barça per endur-se el mig­cam­pista croat després que el club pari­senc es negués en rodó a nego­ciar pri­mer per Thi­ago Silva, ja fa uns anys, per Ver­ratti l’estiu pas­sat o en aquest per Rabiot.

Amb Ney­mar no van tenir cap dubte i van fer efec­tiu el preu de la seva lli­ber­tat, així com el Barça va fer el mateix amb Rivaldo abo­nant els 4.000 mili­ons de pes­se­tes al Depor­tivo en l’últim dia de mer­cat o més recent­ment amb d’altres fut­bo­lis­tes. Amb la pressió de com­plir amb el fair-play finan­cer i d’haver de pagar aquest estiu la mili­o­nada pel traspàs de Mbappé era impos­si­ble que el PSG es pogués plan­te­jar seri­o­sa­ment afron­tar la incor­po­ració de Raki­tic posant els 125 mili­ons que costa la seva lli­ber­tat sobre la taula. Així doncs, inter­preto que el que volien era inti­mi­dar el Barça perquè aquest s’avingués a nego­ciar pel mig­cam­pista croat, afa­la­gat per l’interès i espe­rançat que amb aquesta pro­posta pot­ser tin­dria la sort de pes­car una millora con­trac­tual poc després d’un any d’haver reno­vat.

El club blau­grana, però, s’ha man­tin­gut ferm i s’ha negat en rodó a par­lar sobre la pos­si­bi­li­tat de des­pren­dre’s de Raki­tic si no era pel que costa la seva clàusula. Pot­ser a les ofi­ci­nes no tot­hom com­par­tia la mateixa opinió, però hau­ria estat un escarni abso­lut asseure’s a nego­ciar per un fut­bo­lista impres­cin­di­ble per a Val­verde, que ho va expres­sar rotun­da­ment a la sala de premsa, i amb un club, el PSG, que no només et va treure Ney­mar, sinó que sem­pre s’ha negat, amb tot el dret del món, a tras­pas­sar-te un juga­dor, i que van denun­ciar per haver incom­plert el joc net finan­cer.

En aquesta entre­tin­guda guerra, el Barça n’ha sor­tit ven­ce­dor. Manté Raki­tic i no li apu­jarà ni un euro del que té fir­mat. Almenys això és el que ha trans­cen­dit, i per al bé del club hau­ria de ser així, perquè amb els cos­tos sala­ri­als dis­pa­rats el Barça no es pot per­me­tre tor­nar a millo­rar les con­di­ci­ons d’un juga­dor amb con­tracte amb vigor i que va ampliar el seu vin­cle amb el club ara tot just fa un any. El que no acabo d’enten­dre és per què es va crear una sen­sació d’alar­misme quan es va fer públic que el PSG inten­ta­ria el fit­xatge de Raki­tic. No dis­cu­tiré que el croat és un fut­bo­lista molt impor­tant en l’esquema de Val­verde i que ha tin­gut un ren­di­ment molt òptim des que va fit­xar pel FC Bar­ce­lona. Però si els fran­ce­sos hagues­sin per­dut el nord i hagues­sin posat els 125 mili­ons d’euros de la seva clàusula de res­cissió, el Barça hau­ria fet un bon negoci econòmica­ment, i espor­ti­va­ment no tinc el més mínim dubte que entre tots els mig­cam­pis­tes que hi ha en la plan­ti­lla s’hau­ria tro­bat qui el subs­tituís. I si no, s’hau­ria anat al mer­cat.