Rubi és el protagonista de la setmana en clau blanc-i-blava. La lliga només acaba de començar i de l’eufòria a l’escalfor del mes d’agost es pot transmutar en una clatellada freda al maig. És moment de tenir el cap fred i els peus a terra però hi ha una cosa clara i diàfana ara mateix: el millor fitxatge de l’Espanyol és el seu tècnic. Òscar Perarnau l’ha encertat de ple amb el fitxatge del preparador de Vilassar de Mar. Rubi arriba a Cornellà en el moment vital precís. Està on vol i perquè ho ha desitjat descartant altres experiències. Va sortir fa deu anys del filial amb una espina clavada i ara, estic segur, que se la traurà. No sé fins on podrà escalar aquest remodelat Espanyol però ganes n’hi posarà. Rubi ha tret els futbolistes de la seva zona de confort, ha estimulat els seus límits competitius però no des de l’arrogància, sinó des de la companyonia de l’amic que li diu a l’altre: “No tens els ous de fer-ho.” La victòria contra el València és el primer capítol d’aquest repte entre tècnic i jugadors. Una fórmula aplicada fa just un any a l’Osca. A l’Espanyol de Rubi encara li queda un llarg recorregut i també fitxatges. Queden tres dies per tancar el mercat i la plantilla està coixa. Ho saben els mateixos tècnics. L’escalfor del resultat del València no ens ha d’ennuvolar l’enteniment. Tot i això, ja té mèrit desplegar el futbol que es va fer contra el València amb només una cara nova i amb molts titulars que veien, fa uns mesos, els partits des de la graderia. Rubi és l’alquimista però necessita reforços.