Just abans de l’inici dels Jocs Medi­ter­ra­nis que es van fer a Tar­ra­gona vaig escriure un arti­cle que vaig titu­lar “De ter­cera cate­go­ria”, que començava així: “Els Jocs Medi­ter­ra­nis són una com­pe­tició espor­tiva de ter­cera cate­go­ria. Es facin a Tar­ra­gona, a Bei­rut, a Nàpols, a Mar­se­lla o a Esmirna. I ara que ningú s’empre­nyi i con­si­deri que aquesta afir­mació és una ofensa, perquè és un fet abso­lu­ta­ment objec­tiu.” Tot seguit feia una com­pa­ra­tiva amb els Jocs Olímpics, els cam­pi­o­nats mun­di­als o els cam­pi­o­nats con­ti­nen­tals. Rere ells, sent generós, deia, podríem situar els Jocs Medi­ter­ra­nis.

Allò va ser a finals de juny. Poste­ri­or­ment s’han dis­pu­tat els cam­pi­o­nats d’Europa dels dos prin­ci­pals esports del pro­grama olímpic –i per tant, també dels Jocs Medi­ter­ra­nis–, l’atle­tisme i la natació. Una bona ocasió, doncs, per com­pa­rar el que va pas­sar amb l’atle­tisme i la natació a Tar­ra­gona i en els res­pec­tius cam­pi­o­nats d’Europa. Cal acla­rir que no es van dis­pu­tar les matei­xes pro­ves a Tar­ra­gona i a Berlín –en el cas de l’atle­tisme– o a Tar­ra­gona i Glas­gow –en el cas de la natació– però les diferències són molt peti­tes.

Dels 30 atle­tes que van gua­nyar l’or en les pro­ves indi­vi­du­als d’atle­tisme a Tar­ra­gona, només dos –el turc Ramil Guliyev en els 200 m i la cro­ata San­dra Perko­vic en el llançament de disc– van repe­tir en l’euro­peu i qua­tre més van pujar al podi a Tar­ra­gona i a Berlín. En natació, tres cam­pi­ons de Tar­ra­gona van ser també cam­pi­ons d’Europa set­ma­nes després, els ita­li­ans Piero Codia, Simona Qua­da­re­lla i Margh­rita Pan­zi­era i un quart, Ales­san­dro Miressi, va ser plata a Tar­ra­gona i or a Berlín en els 100 m –l’algerià Ous­sana Sah­noune el va gua­nyar a Tar­ra­gona–. Nou neda­dors més van pujar al podi tant a Glas­gow com a Tar­ra­gona. També és veri­tat que Mireia Bel­monte, doble cam­pi­ona a Tar­ra­gona, no va poder anar a l’euro­peu. Una pre­cisió, als Jocs Medi­ter­ra­nis com­pe­tien espor­tis­tes de països que no ho poden fer en els euro­peus –Mar­roc, Algèria, Egipte...–.

En els euro­peus d’atle­tisme, els països medi­ter­ra­nis van gua­nyar 40 –13 d’or– de les 150 meda­lles que es van repar­tir i en els de natació, 34 –10 d’or– de 132. Molt? Poc? Que cadascú ho valori com vul­gui, però em sem­bla que les dades rea­fir­men que sí, els Jocs Medi­ter­ra­nis, a Tar­ra­gona o a un altre lloc, són, sent generós, una com­pe­tició de ter­cera cate­go­ria.