Lectures al marge del VAR

Serà molt difícil, per no dir impos­si­ble, posar tot­hom d’acord amb l’expulsió de Len­glet a instàncies del VAR en el duel català entre el Barça i el Girona. On Del Cerro Grande i Gil Man­zano van veure intenció i, per tant, agressió, molts d’altres, entre els quals m’incloc, ente­nem que sí que va exis­tir el con­tacte, això és evi­dent, però que aquest ve pre­ce­dit d’una falta de Pere Pons que va dese­qui­li­brar el francès en pas­sar-se de fre­nada. La foto­gra­fia pot­ser sí que el deixa retra­tat, però si ens ho mirem a temps real som molts els que, com Val­verde, ho con­si­de­ren una topada fortuïta i que, de cap de les mane­res, merei­xia l’expulsió. D’aquest tema, però, ja se n’ha par­lat prou i, com que no es tro­barà una posició comuna, m’agra­da­ria cen­trar-me en altres aspec­tes que va dei­xar el par­tit del Camp Nou i que, aquests, sí que tenen solució.

El pri­mer d’aquests és que el Barça de Val­verde ha per­dut soli­desa defen­siva aquesta tem­po­rada i que ha aug­men­tat la sen­sació de fra­gi­li­tat res­pecte a la tem­po­rada ante­rior. Ara mateix aquest és el prin­ci­pal pro­blema que el tècnic té sobre la taula i el pri­mer que cal solu­ci­o­nar perquè en par­tits con­tra els grans o de la Cham­pi­ons algu­nes erra­des que s’han tin­gut fins ara no es poden arre­glar. No és nor­mal que el Barça hagi encai­xat cinc gols quan només s’han dis­pu­tat cinc jor­na­des de la lliga. Només con­tra l’Alavés i el Valla­do­lid es va dei­xar la por­te­ria a zero però d’oca­si­ons per fer algun gol en van tenir, i més d’una. Els motius poden ser diver­sos, però és un fet que la pare­lla de cen­trals titu­lar, Piqué i Umtiti, encara no està al seu màxim nivell, però el prin­ci­pal pro­blema seria que l’engra­natge de l’equip encara no està del tot grei­xat i que pel camí s’ha can­viat el sis­tema perquè l’aposta ara torna a ser el 4-3-3, amb el tri­dent ata­cant que for­men Messi, Luis Suárez i Dembélé. Per mi, un encert abso­lut però cal tre­ba­llar perquè amb aquest nou dibuix no es perdi con­sistència defen­siva. Això implica fer una bona pressió a camp con­trari, que hi hagi una bona col·locació sobre la gespa, soli­da­ri­tat entre els juga­dors i con­cen­tració abso­luta. Res que no es pugui millo­rar en aquests moments del cam­pi­o­nat. Però cal posar-s’hi ràpid.

En l’aspecte posi­tiu, em quedo de nou amb el lide­ratge que està tenint Messi com a capità. Se’l veu amb moltíssima moti­vació i més impli­cat que mai. Pel que fa a ren­di­ment espor­tiu, com gai­rebé sem­pre, va ser el millor, ja no només pel gol i per les dues fal­tes que van estar a punt de ser-ho, sinó perquè va ser qui més fut­bol va gene­rar i va esti­rar del carro en els moments com­pli­cats. Pre­ci­sa­ment, l’orgull i la fam com­pe­ti­tiva de l’equip és un dels altres valors a con­ser­var. Ni anant al dar­rere en el resul­tat i jugant amb un fut­bo­lista menys l’equip es va donar per der­ro­tat sinó que va inten­tar bus­car la victòria fins al final, encara que de for­ces no anes­sin sobrats. Cal tenir en compte, també, que l’equip està demos­trant bas­tanta efec­ti­vi­tat ofen­siva en aquest inici de cam­pi­o­nat.

Va ser una pena que l’expulsió de Len­glet con­di­cionés tant el par­tit perquè molt pro­ba­ble­ment hauríem pogut veure més minuts sobre la gespa els tres fit­xat­ges que van ser titu­lars con­tra el Girona. Fins a la jugada el defensa francès estava jugant bé i Arturo Vidal, assis­tent en el gol de Messi, i Art­hur bus­ca­ven el seu espai i gua­nyar con­fiança fins que, amb tot en con­tra, Val­verde va con­fiar en la pri­mera uni­tat.