Per tots és conegut l’art, l’alegria i la manera de viure que tenen a Sevilla. Especialment sensibles en assumptes relacionats amb la bellesa estètica com ara La Giralda, La Torre del Oro, les processons de Setmana Santa o l’Alcázar, els sevillans saben apreciar l’art a primera vista. Al terreny futbolístic no podia ser diferent. Després de molts anys en què el Sevilla ha passat per sobre del Betis en classificació en la lliga i ha aconseguit cinc títols d’Europa League, actualment els dos grans equips de la ciutat estan lluitant al mateix nivell, i busquen objectius elevats. Després d’un parell de temporades convulses, fins a cinc entrenadors han desfilat per la banqueta de Nervión des que va marxar Unai Emery. Sampaoli, Berizzo, Montella o Caparrós han intentat fer equilibris per mantenir el Sevilla el més amunt possible. Sense Monchi, el gran ideòleg del projecte amb més èxit del club, tot començava a trontollar. Aleshores va arribar Pablo Machín amb una missió complicada: retornar l’estabilitat esportiva al club. Va dissenyar un pla específic per superar les tres eliminatòries prèvies per entrar a l’Europa League i ara, amb la seva línia de tres centrals tan característica, ha posat el seu segell en un equip que comença a funcionar com a ell li agrada. Amb tres centrecampistes de talent com són Banega, Sarabia i Vázquez servint pilotes als golejadors André Silva i Ben Yedder, el Sevilla ja ha agafat velocitat de creuer. L’etern rival, l’equip estimat per l’altra meitat de Sevilla, està ple d’il·lusió en una temporada que es preveu històrica. Quique Setién ja fa més d’un any que dirigeix l’equip amb una idea molt clara: el domini de la pilota. El Betis és el tercer equip d’Europa que més percentatge de possessió acumula durant els partits, darrere del Barça i el Manchester City. També amb tres centrals al darrere i un centre del camp que desborda talent amb Lo Celso, Canales, Guardado, Inui, Boudebouz o Joaquín, el bon toc de pilota està assegurat. L’assignatura pendent és poder transformar en gols tant volum de joc, tot esperant que Sanabria i León s’afegeixin a l’encert golejador de Loren. La ciutat somriu, perquè torna a tenir dos equips lluitant en competició europea i, alhora, a dalt de la classificació de la lliga. Sevilla té un color especial.