Fa un any es reen­car­nava en Car­les I per pilo­tar els des­tins de la pàtria a la con­questa del paradís per­dut, i a pesar d’aban­do­nar més tard el vai­xell a través d’un ull de bou esquer­dat, no se’l va calum­niar perquè bes­can­vi­ava l’embar­cació reial pel iot del pro­pi­e­tari de la finca, però ara, qua­tre mesos després del bateig al Ber­nabéu, tot ha can­viat i des de la sala de màqui­nes es parla d’enviar-lo a gale­res en nom dels 50 gols de l’absent. Quin ha estat el seu pecat? Pri­mer, el plor melancòlic de la pre­sen­tació com a mos­tra de feblesa en un uni­vers de juga­dors ena­mo­rats del con­cepte hiperbòlic de si matei­xos, i després, la pro­gres­siva meta­mor­fosi física cap al llen­guatge no ver­bal de Miguel Ángel Lotina: ganyota amorfa tren­cada per un atac d’ira con­tra el món en gene­ral, el cap jup fin­gint explo­rar una solució al drama, apa­ren­tar calma a la sala de premsa quan la soga busca eme­tre el judici final, i sobre­tot, la per­cepció que qui neces­sita una abraçada difícil­ment podrà donar el tomb a una con­jun­tura enre­ves­sada. Així, doncs, el llen­guatge no ver­bal està duent Julen Lotina al cemen­tiri dels entre­na­dors obli­dats, i si no acon­se­gueix can­viar-lo amb l’ajut d’un coach molt empre­ne­dor que uti­litza parau­les angle­ses per maqui­llar la seva incom­petència, els afi­ci­o­nats del Madrid veu­ran en el seu esguard la falta d’Higuera entrant men­tre ell vola i vola ves­tit de blau­grana sense arri­bar mai a blo­car la pilota sarcàstica que asse­nyala sense escrúpols els con­dem­nats a l’Hades de la des­me­mo­ria.