Superada la pri­mera desena de par­tits de la tem­po­rada, el Barça genera dub­tes, perquè ha per­dut equi­li­bri i encaixa amb massa faci­li­tat (11 gols en 10 par­tits) i perquè el seu ren­di­ment en la lliga dista molt del de la tem­po­rada pas­sada (ha sumat 3 dels últims 12 punts en la lliga). Mal­grat tot, una de les con­clu­si­ons més sor­pre­nents d’aquest inici de tem­po­rada és la falta de sin­to­nia entre els cri­te­ris de la direcció tècnica i les neces­si­tats de l’entre­na­dor. Hi ha diver­sos exem­ples, però segu­ra­ment el més cri­da­ner sigui la mar­gi­nació del davan­ter bra­si­ler Mal­com, que acu­mula 6 minuts con­tra el Valla­do­lid, 19 con­tra el Leganés i molts par­tits a la grada o a la ban­queta. Tenint en compte que el club en va fer una aposta impor­tant (41 M€) i que és l’única peça pen­sada per reforçar, donar alter­na­ti­ves i rota­ci­ons a la línia d’atac, la seva irrisòria par­ti­ci­pació sem­bla con­fir­mar la sos­pita que el club el va fit­xar a pesar de l’opinió de Val­verde.

El gruix dels expe­di­ents X, però, el tro­bem a la defensa. El club va tras­pas­sar Digne per 20 mili­ons i també Cucu­re­lla per apos­tar per Miranda (18 anys) com a suplent de Jordi Alba, però Val­verde no hi compta, Alba no des­cansa i l’únic relleu (davant el Leganés) li ha donat un cen­tral, Ver­ma­e­len, que s’ha lesi­o­nat i estarà fora almenys 6 set­ma­nes. Una altra aposta del club va ser tras­pas­sar Yerry Mina per 40 mili­ons i que­dar-se amb qua­tre cen­trals, tres d’ells esquer­rans. Sem­bla obvi que si un cen­tral dretà pot jugar per l’esquerra, un esquerrà també pot jugar per la dreta, però a l’hora de la veri­tat Piqué ha jugat tots els par­tits sense des­cans, tot i no estar en un bon moment i acu­mu­lar alguns errors deci­sius, men­tre que al cantó esquerre hi han jugat Umtiti, Len­glet i Ver­ma­e­len. Natu­ral­ment, el cen­tral (dretà) de l’Ajax, De Light, ha pas­sat a ser una pri­o­ri­tat per als pròxims períodes de fit­xat­ges, amb una expec­ta­tiva de cost altíssima.

El pro­ta­go­nisme escàs dels qua­tre fit­xat­ges de l’estiu pas­sat (a un cost d’entre 127 i 136 mili­ons segons vari­a­bles), que es redu­eix als dos últims par­tits (Tot­ten­ham i València) en què hi han ater­rat Art­hur per decisió tècnica i Len­glet per lesió d’Umtiti, tam­poc és el millor símptoma d’entesa entre Val­verde i la direcció tècnica. Un aspecte que, sens dubte, cal millo­rar amb urgència.