A la mun­ta­nya la dolçor de l’èxit i l’amar­gor de la tragèdia poden assa­bo­rir-se a la vegada. És el que va pas­sar en l’expe­dició cata­lana que el 2004 va esca­lar el K2 per la Magic Line. L’ale­gria per l’ascensió que Jordi Coro­mi­nas va fer a aquesta via increïble, tot just la pri­mera repe­tició que s’hi feia, va que­dar aigua­lida per la mort del seu com­pany Manel de la Matta, que durant el des­cens amb Òscar Cadi­ach –tots dos havien renun­ciat a con­ti­nuar fins al cim– es va quei­xar de forts dolors abdo­mi­nals: un pre­sumpte qua­dre d’apen­di­ci­tis que, malau­ra­da­ment, hau­ria deri­vat en una peri­to­ni­tis fins a cau­sar la mort de l’alpi­nista. El repte de l’expe­dició cata­lana era majúscul. Repe­tir una via com aque­lla, un pro­jecte que fins i tot va ate­mo­rir el mateix Rein­hold Mess­ner, era només a l’abast d’uns pocs. La Magic Line havia estat oberta el 1986 pels alpi­nis­tes polo­ne­sos Woj­ci­ech Wroz i Przmys­lav Pia­secki i el txec Pter Bozik. Era “l’últim gran pro­blema” plan­te­jat per la segona mun­ta­nya més alta del món, segons parau­les de Mess­ner. Catorze anys després, Coro­mi­nas, Cadi­ach i De la Matta –l’expe­dició també estava for­mada per Jordi Tosas i Valentí Giró– van ata­car la mun­ta­nya amb con­vicció i deter­mi­nació. Després de sis jor­na­des d’ascensió, van poder plan­tar l’últim camp d’alti­tud a 8.100 m. Van des­can­sar-hi unes hores i final­ment van empren­dre l’última part de la ruta abans de fer cim. Cadi­ach, però, no va tar­dar a recu­lar perquè se sen­tia massa can­sat, i poc després s’hi va afe­gir De la Matta. Coro­mi­nas, amb neu fins a la cin­tura, va con­ti­nuar obrint traça tot sol fins al cim. Una ascensió exte­nu­ant que va durar unes vint hores i que va cul­mi­nar de nit. Coro­mi­nas va bai­xar del K2 per la ruta nor­mal, la dels Abruz­zos, tot i que va tenir difi­cul­tats per tro­bar-la. Men­tres­tant, Cadi­ach i De la Matta des­fe­ien la Magic Line amb len­ti­tud i no poques difi­cul­tats. Entre els camps 2 i 1, De la Matta nota els pri­mers dolors abdo­mi­nals. Tar­den unes quinze hores a fer els 600 m de des­ni­vell entre els dos camps. Un cop al camp 1 (6.300 m), Cadi­ach demana ajut per ràdio, i Valentí Giró emprèn l’ascensió cap al coll Negrotto, on està ubi­cat el cam­pa­ment, per acu­dir en ajut dels seus com­panys. De la Matta, esgo­tat i amb dolors cada cop més insu­por­ta­bles, no resis­teix més i mor en braços de Cadi­ach. El tar­ra­goní i Giró tor­nen al camp base, on final­ment també arriba Coro­mi­nas. De la Matta, de qui els seus com­panys des­ta­quen que sem­pre tenia un som­riure a la boca, va ser enter­rat al peu del K2. Des d’aquell 2004, la Magic Line no ha tin­gut cap més repe­tició.