A la muntanya la dolçor de l’èxit i l’amargor de la tragèdia poden assaborir-se a la vegada. És el que va passar en l’expedició catalana que el 2004 va escalar el K2 per la Magic Line. L’alegria per l’ascensió que Jordi Corominas va fer a aquesta via increïble, tot just la primera repetició que s’hi feia, va quedar aigualida per la mort del seu company Manel de la Matta, que durant el descens amb Òscar Cadiach –tots dos havien renunciat a continuar fins al cim– es va queixar de forts dolors abdominals: un presumpte quadre d’apendicitis que, malauradament, hauria derivat en una peritonitis fins a causar la mort de l’alpinista. El repte de l’expedició catalana era majúscul. Repetir una via com aquella, un projecte que fins i tot va atemorir el mateix Reinhold Messner, era només a l’abast d’uns pocs. La Magic Line havia estat oberta el 1986 pels alpinistes polonesos Wojciech Wroz i Przmyslav Piasecki i el txec Pter Bozik. Era “l’últim gran problema” plantejat per la segona muntanya més alta del món, segons paraules de Messner. Catorze anys després, Corominas, Cadiach i De la Matta –l’expedició també estava formada per Jordi Tosas i Valentí Giró– van atacar la muntanya amb convicció i determinació. Després de sis jornades d’ascensió, van poder plantar l’últim camp d’altitud a 8.100 m. Van descansar-hi unes hores i finalment van emprendre l’última part de la ruta abans de fer cim. Cadiach, però, no va tardar a recular perquè se sentia massa cansat, i poc després s’hi va afegir De la Matta. Corominas, amb neu fins a la cintura, va continuar obrint traça tot sol fins al cim. Una ascensió extenuant que va durar unes vint hores i que va culminar de nit. Corominas va baixar del K2 per la ruta normal, la dels Abruzzos, tot i que va tenir dificultats per trobar-la. Mentrestant, Cadiach i De la Matta desfeien la Magic Line amb lentitud i no poques dificultats. Entre els camps 2 i 1, De la Matta nota els primers dolors abdominals. Tarden unes quinze hores a fer els 600 m de desnivell entre els dos camps. Un cop al camp 1 (6.300 m), Cadiach demana ajut per ràdio, i Valentí Giró emprèn l’ascensió cap al coll Negrotto, on està ubicat el campament, per acudir en ajut dels seus companys. De la Matta, esgotat i amb dolors cada cop més insuportables, no resisteix més i mor en braços de Cadiach. El tarragoní i Giró tornen al camp base, on finalment també arriba Corominas. De la Matta, de qui els seus companys destaquen que sempre tenia un somriure a la boca, va ser enterrat al peu del K2. Des d’aquell 2004, la Magic Line no ha tingut cap més repetició.