Opinió

Lectures d’un gran clàssic

El pri­mer clàssic de la tem­po­rada ja s’ha aca­bat però no les seves con­seqüències, sobre­tot per al Real Madrid, situat novè en la clas­si­fi­cació a set punts del líder, el Barça, i amb una ferida oberta que serà difícil de cica­trit­zar. La maneta que els de Val­verde els van infli­gir al Camp Nou és d’aque­lles der­ro­tes que fan mal i que duren en el temps, sobre­tot perquè la van rebre sense Messi al camp i perquè va dei­xar des­co­ber­tes a ulls de tot el món les ver­go­nyes del con­junt madri­dista aquesta tem­po­rada. És a dir, fra­gi­li­tat defen­siva mani­festa, estat de forma deplo­ra­ble d’alguns juga­dors impor­tants, i una pèrdua d’efec­ti­vi­tat de cara a por­te­ria per l’absència de Cris­ti­ano Ronaldo cla­mo­rosa. I aquest últim punt no té solució per molt que a Madrid esti­gues­sin con­vençuts que entre Gareth Bale, Ben­zema i Asen­sio farien tots els gols que garan­tia el por­tuguès. Si el con­junt blanc ja va arri­bar amb força dub­tes a la cita, n’ha mar­xat amb molts més i amb els ànims per terra.

Tot el con­trari passa en el FC Bar­ce­lona. El clàssic ha ser­vit per con­fir­mar la reacció de l’equip de Val­verde després d’un inici de cam­pi­o­nat irre­gu­lar i amb algu­nes enso­pe­ga­des incom­pren­si­bles. Però tot això ja sem­bla que quedi lluny, perquè la sen­sació és que el Barça va cada cop a més, tant pel que fa al joc com a l’estat de forma d’alguns fut­bo­lis­tes. Els casos més simp­tomàtics són els de Luis Suárez, Gerard Piqué, Bus­quets o Raki­tic, molt a prop ja de la seva millor versió. Els blau­grana han pas­sat amb nota l’exa­men dels tres par­tits més com­pli­cats que tenien sense poder dis­po­sar de Leo Messi. Es van impo­sar al Sevi­lla, van fer un molt bon par­tit con­tra l’Inter en la Cham­pi­ons, i con­tra el Real Madrid van com­ple­tar la millor pri­mera mei­tat de tota la tem­po­rada. La lec­tura que cal fer és sen­zi­lla. Si el Barça és capaç de man­te­nir en tots els par­tits el nivell tan alt de pressió que van fer con­tra l’etern rival i el joc de pos­sessió i posició, poques victòries se’ls esca­pa­ran. La millora, i no es cap sor­presa, ha coin­ci­dit quan Art­hur Melo s’ha con­so­li­dat en l’equip titu­lar i Raki­tic i Bus­quets han gua­nyat ritme. El Barça no s’hau­ria d’apar­tar mai del camí que ens van ense­nyar en el pri­mer temps del clàssic.

El duel con­tra el Real Madrid també va ser­vir per reforçar la figura d’Ernesto Val­verde. El tècnic va encer­tar-la fent jugar Rafinha, que va ser clau sense pilota i fent tas­ques de pressió, i també reac­ci­o­nant tàcti­ca­ment quan Lope­te­gui va deci­dir can­viar el sis­tema i pas­sar a jugar amb tres al dar­rere i amb Lucas Vázquez i Mar­celo ben oberts. L’entrada de Semedo i Dembélé va anul·lar aquest efecte, que va pro­vo­car que el Madrid generés pro­ble­mes al Barça, i també va aju­dar que es produís la des­trossa final perquè el francès i Sergi Roberto, amb espais i camp per córrer, van ser letals. Pre­ci­sa­ment, un altre dels aspec­tes posi­tius que ens ha dei­xat el clàssic és com­pro­var com Dembélé pot ser un fut­bo­lista recu­pe­ra­ble per a la causa, després del toc d’atenció que va donar-li Val­verde públi­ca­ment. La desídia mos­trada en el par­tit con­tra el Sevi­lla ha de que­dar només com un mal record. Sí que és cert que ha per­dut la titu­la­ri­tat, però això no sig­ni­fica que no pugui aca­bar sent un juga­dor deter­mi­nant al llarg de la tem­po­rada. El mateix ser­veix per a Arturo Vidal, a qui se li detecta un canvi d’acti­tud res­pecte de fa unes set­ma­nes. Si segueix així, segur que Val­verde cada cop hi anirà con­fi­ant més.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)