Loeb ens fa emocionar

Sébas­tien Loeb era un campió en potència que no va sor­tir de França fins al 2001. Vaig ser cons­ci­ent que teníem al davant un pilot dife­rent quan en el ral·li Cata­lu­nya del 2003 va ser líder des del segon tram fins al penúltim... i va per­dre el tri­omf en l’última cro­no­me­trada davant Gilles Panizzi per una tria equi­vo­cada de pneumàtics. Però veure amb quina deter­mi­nació ata­cava, fre­nava, girava i donava gas als difi­cilíssims trams d’Alpens o Coll­sa­plana em va fer obrir els ulls. L’any abans, Loeb havia ple­gat quan bus­cava el podi en el seu pri­mer any amb un Citroën Xsara WRC, després d’haver gua­nyat el mun­dial júnior el 2001, amb 27 anys.

L’alsacià Loeb no va gua­nyar a Cata­lu­nya fins que el ral·li va emi­grar al sud. Allà ha gua­nyat sem­pre. Del 2005 al 2012, coin­ci­dint amb els seus títols mun­di­als. I diu­menge pas­sat, amb 44 anys i cinc anys després del seu últim tri­omf en el mun­dial (Mon­te­carlo 2013). Loeb va calar el cotxe al pri­mer tram (Montjuïc). Només tres trams gua­nyats, però cap més error, tot un sinònim de victòria. I diu­menge va gua­nyar el ral·li encer­tant les rodes ade­qua­des, a diferència dels rivals. No sé si va reme­mo­rar la pífia que li va cos­tar el títol 15 anys abans però als que hem cres­cut amb els ral·lis, els esti­mem i patim pel futur d’una espe­ci­a­li­tat que no veiem gens clar, en el tele­vi­sat tram de Santa Marina –l’últim del ral·li– se’ns va posar la pell de gallina. Mai cap pilot ha gua­nyat un mateix ral·li en un inter­val tan gran. El 2019, amb ell i Ogier a Citroën, dis­fru­ta­rem.