Cada cop més, al món del futbol es busca l’estabilitat. Entrenadors que treballen hores i hores amb el seu cos tècnic en la cerca de la fórmula per trobar l’equilibri en el seu equip. Avui dia es mesura tot al futbol professional: els quilòmetres recorreguts per cada jugador amb la seva corresponent intensitat, la quantitat de passades que es fan a cada zona del camp, el percentatge de pilotes guanyades en els duels en joc aeri… i així amb cada detall. Tot això, tot aquest desplegament, respon a la necessitat de tenir la màxima informació possible per tal de tenir controlat el major nombre de variables possibles. Hi ha un equip de la lliga, però, que fuig d’aquest equilibri. És un conjunt que també fa la seva tasca de preparació de partits, però que quan arriba el moment de competir, treu de dins un instint que l’empeny a disputar els seus partits amb una alegria poc comuna en el futbol professional. Si la tecnologia que serveix per mesurar les variables abans esmentades sabés ponderar la valentia, segurament el Llevant estaria encapçalant aquesta classificació.

Paco López va arribar la temporada passada a la banqueta de l’equip granota procedent del seu filial amb una missió ben clara: revertir una situació dramàtica de quatre mesos sense guanyar que estava portant l’equip a la zona de descens. Per tal de capgirar aquesta dinàmica tan nefasta, SuperLopez va apostar per fer un pas endavant. Va estirar l’equip, va fer creure a tots els seus jugadors que eren molt millors del que estaven demostrant fins aquell moment. Enguany, el Llevant és sisè a la taula amb un estil de joc de vertigen, amb constants anades i tornades que converteixen els seus partits en una emoció continuada. Amb un sistema de tres defenses amb dos carrilers ofensius com Jason i Toño a les bandes, el camp es fa molt ample. Un centre del camp que ajunta futbolistes amb molt talent com Campaña, Bardhi i Rochina. Finalment, un autèntic arsenal ofensiu que capitanegen Roger Martí (8 gols) i El Comandant Morales (5) en un gran estat de forma. De fet és el tercer equip que més gols rep (25), però també el tercer que més en fa (27), la qual cosa converteix els seus partits en una bogeria, en futbol sense frens.