Men­tre tots els focus han estat cen­trats en Dembélé i els seus pro­ble­mes d’acti­tud fora del camp, que no han aca­bat, pel que es veu, aquests no s’han diri­git sufi­ci­ent­ment cap a Cou­tinho, el fit­xatge més car en la història del FC Bar­ce­lona i un fut­bo­lista que sem­bla que no acabi de cobrir les enor­mes expec­ta­ti­ves que es van crear quan va arri­bar en el mer­cat d’hivern de la tem­po­rada pas­sada. El Barça va fer un esforç econòmic espec­ta­cu­lar per pren­dre’l al Liver­pool i per ves­tir-lo de blau­grana. El seu fit­xatge va gene­rar moltíssima il·lusió entre l’afició perquè tot­hom somi­ava amb la con­nexió que podria tenir sobre la gespa amb Leo Messi i Luis Suárez, que ja el conei­xia de la seva etapa anglesa. En la retina, els culers també tenien cla­va­des algu­nes de les seves exhi­bi­ci­ons amb el Liver­pool, la seva capa­ci­tat de dese­qui­li­bri, els seus gols de rosca, les seves assistències. Ningú sem­blava tenir el més mínim dubte que s’estava fit­xant una estre­lla, un fut­bo­lista des­ti­nat a mar­car una època. En el club, a més a més, també el veien com el juga­dor ideal per subs­ti­tuir Andrés Ini­esta, que va mar­xar al Japó. Esta­ven con­vençuts d’haver acon­se­guit el millor relleu pos­si­ble del geni man­xec.

Sense poder par­ti­ci­par en la Cham­pi­ons, el seu pri­mer mig any al Barça va ser força bo, sobre­tot tenint en compte que havia arri­bat a l’equip a mitja tem­po­rada i que lògica­ment calia que passés un procés d’adap­tació. Com tots. Tot i això, va fer gols impor­tants i també va tenir actu­a­ci­ons més que con­vin­cents. Eren bons pre­sa­gis per al que tot­hom pen­sava que arri­ba­ria aquesta tem­po­rada. Tot­hom volia veure un Cou­tinho deci­siu que si bé no podria fer obli­dar del tot Ini­esta, sí que seria cab­dal per fer fer un salt de qua­li­tat a l’equip, i que sobre­tot seria impor­tant en la Cham­pi­ons gràcies al seu dese­qui­li­bri. Se’l va fit­xar perquè agafés un pes impor­tant dins l’equip, perquè assumís galons i que bona part del joc ofen­siu passés per les seves botes jun­ta­ment amb les de Messi. En els pri­mers par­tits de la tem­po­rada va jugar al mig del camp, com a inte­rior esquerre, però ja es va veure que aquest no era el lloc on es tro­bava més còmode. No és excel·lent en la col·locació i el joc posi­ci­o­nal i tam­poc és que sigui gaire sacri­fi­cat quan toca fer tas­ques defen­si­ves. En aquest sen­tit, Art­hur Melo té un per­fil molt més adi­ent per ocu­par la posició d’inte­rior esquerre en un equip amb l’estil de joc del Barça. Per jugar al mig del camp blau­grana cal enten­dre molt bé el joc, domi­nar els espais a la per­fecció i ser sacri­fi­cat, unes qua­li­tats que no se li aca­ben de veure a Cou­tinho, més indi­vi­du­a­lista i anàrquic i que sobre­tot se’l recorda més com a autor de gols o juga­des aïlla­des que no pas com a gene­ra­dor glo­bal de fut­bol.

Ernesto Val­verde con­fia moltíssim en ell i no va dub­tar a sacri­fi­car Dembélé i avançar la posició de Cou­tinho per inten­tar tenir més equi­li­bri. Però les tor­nes han tor­nat a can­viar i per a la posició d’extrem sem­bla que Dembélé li ha tor­nat a aga­far avan­tatge. Veu­rem què fa Val­verde després del nou retard del francès. Inde­pen­dent­ment d’això, les sen­sa­ci­ons que desprèn Cou­tinho és que no acaba d’explo­tar. Ningú li dis­cu­teix que té un talent espec­ta­cu­lar, però el Barça el va pagar a preu d’estre­lla i les seves actu­a­ci­ons no aca­ben d’estar a l’altura. I ja en van unes quan­tes de segui­des. Li falta molta més regu­la­ri­tat i d’ell s’espera que mar­qui diferències i que lideri el joc.