Ernesto Val­verde va encen­dre algu­nes alar­mes durant les fes­tes nada­len­ques perquè en una entre­vista al canal ofi­cial del club no es va expres­sar amb prou con­tundència sobre les seves inten­ci­ons de cara al futur. I això, en una enti­tat com el Barça, va ser­vir per ini­ciar un debat que molt pos­si­ble­ment es man­tindrà fins que el tècnic no con­firmi que seguirà la tem­po­rada opci­o­nal que apa­reix en el seu con­tracte o bé acaba ampli­ant el seu vin­cle amb el FC Bar­ce­lona per més anys. Cal recor­dar que Val­verde va fir­mar per dues tem­po­ra­des amb opció a una ter­cera que que­dava automàtica­ment con­fir­mada si alguna de les parts no diuen el con­trari. Ara per ara, el club no té el més mínim dubte i vol que con­tinuï aquest ter­cer any i, si pot ser, que acabi reno­vant. Enrere han que­dat els dub­tes expres­sats per alguns direc­tius just després de l’eli­mi­nació de la Cham­pi­ons la tem­po­rada pas­sada, a mans del Roma. El doblet i la bona situ­ació de l’equip, líder des­ta­cat de la lliga i viu a Europa i en la copa del Rei, són argu­ments més que sufi­ci­ents per defen­sar que segueixi molts més anys diri­gint l’equip. No volen que torni a pas­sar com en anys ante­ri­ors i que la con­tinuïtat de l’entre­na­dor del pri­mer equip es con­ver­teixi en un nou serial, com va pas­sar amb Pep Guar­di­ola i Luis Enri­que.

Però què vol fer Val­verde? Té ganes de com­ple­tar aquesta ter­cera tem­po­rada i reno­var? Sin­ce­ra­ment, penso que segueix tenint dub­tes, i d’aquí la seva res­posta en l’entre­vista i en l’última roda de premsa abans del par­tit con­tra el Getafe. Manté que la decisió cor­res­pon a dues parts i que aques­tes estan en sin­to­nia, però que en el món del fut­bol, i sobre­tot dels entre­na­dors, només els resul­tats deter­mi­nen el seu futur. Val­verde deixa per a més enda­vant la decisió sobre si com­plirà aquest ter­cer any. Inter­preto que ho fa per diver­sos motius. Un és pel des­gast que suposa entre­nar un equip com el FC Bar­ce­lona. Amb tot el que ha acon­se­guit en la tem­po­rada i mitja que fa que és en el club blau­grana, en qual­se­vol altra enti­tat la seva con­tinuïtat esta­ria fora de qual­se­vol dubte i la seva figura no esta­ria qüesti­o­nada de cap de les mane­res. Però en el Barça ja se sap que això no és així. Cons­tant­ment hi ha debats que fan que el des­gast dels dife­rents entre­na­dors que ocu­pen la ban­queta del Camp Nou sigui molt més ele­vat que no pas en un altre equip. Ha pas­sat a tots, i Val­verde no és cap excepció. Ha de con­viure amb el debat de l’estil, el bon joc i també la con­fiança en els juga­dors del plan­ter. Tot això, sumat a la pressió que ja per si mateix es té en un equip que aspira a gua­nyar-ho tot, fa que la pressió del càrrec sigui bru­tal. I no s’ha d’obli­dar que ges­ti­o­nar un ves­ti­dor far­cit d’estre­lles, cadas­cuna amb el seu ego, no és gens fàcil. Guar­di­ola va aguan­tar qua­tre tem­po­ra­des i va mar­xar “per no pren­dre mal” i Luis Enri­que n’hi va estar tres, també per decisió pròpia.

Val­verde encara no en porta ni una i mitja, però ja està donant alguns símpto­mes que pot­ser com­pleix amb la ter­cera i ho deixa estar, o que fins i tot en té prou amb dues. Veu­rem què passa fins a final de tem­po­rada, perquè segur que ell tam­poc oblida que la tem­po­rada pas­sada un sec­tor de la junta li va per­dre tant la con­fiança que fins i tot es van arri­bar a plan­te­jar fer-lo fora si no es gua­nyava la copa del Rei. El que tan clar tenen ara alguns pot­ser can­via per com­plet si l’equip no com­pleix amb totes les expec­ta­ti­ves. Ja ho veu­rem.