Només va neces­si­tar mitja hora de par­tit per tor­nar a ser deci­siu. La seva sola presència sobre la gespa va inti­mi­dar els juga­dors del Leganés, que incons­ci­ent­ment van fer un pas enrere quan tenien a l’abast mar­xar del Camp Nou pun­tu­ant. Però el poder d’inti­mi­dació de Leo Messi no té fi, gai­rebé a l’altura de la seva capa­ci­tat de deci­dir. Va par­ti­ci­par en el segon gol, obra de Luis Suárez, i va fer el ter­cer, el seu gol 401 en la lliga, després de l’enèsima con­nexió amb Jordi Alba. Pocs adjec­tius que­den per defi­nir-lo, però des d’aquesta con­tra­por­tada avui inten­ta­rem repas­sar alguns dels que l’han defi­nit al llarg de tots aquests anys. Segur que me’n deixo molts, però tots els lec­tors estan con­vi­dats a fer més llarga la llista d’alguns dels que he estat capaç de recor­dar i també recor­rent al dic­ci­o­nari i l’heme­ro­teca. Molta gent pensa que el millor adjec­tiu per defi­nir el que fa Messi és con­ver­tir el seu nom direc­ta­ment en un adjec­tiu i que quan bus­quis direc­ta­ment el seu nom apa­re­gui la paraula sublim, per exem­ple. De fet, fa uns anys es va ini­ciar una cam­pa­nya a l’Argen­tina per tro­bar una paraula fictícia que pogués aparèixer en un dic­ci­o­nari i l’opció gua­nya­dora va ser Inmes­si­o­nante. Tot va néixer després que l’exse­lec­ci­o­na­dor argentí Ale­jan­dro Sabe­lla digués que cal­dria tro­bar una paraula que definís el que fa Leo Messi en un ter­reny de joc.

Després de sublim, podem con­ti­nuar fent aquest repàs. De Messi, el seu joc i el que fa amb la pilota s’ha dit que és bru­tal, estu­pend, extra­or­di­nari, fantàstic, genial, magnífic, mera­vellós, tre­mend, monu­men­tal, des­co­mu­nal, exa­ge­rat, diví, excep­ci­o­nal, extrem, insòlit, deci­siu, bàsic, clau, radi­ant, impres­cin­di­ble, únic, fona­men­tal, deter­mi­nant, ideal, lle­gen­dari, exclu­siu, irre­pe­ti­ble, sin­gu­lar, extra­ter­res­tre, marcià, Kai­ser, de 5 estre­lles, gegant, irre­pe­ti­ble, incom­pa­ra­ble, ini­gua­la­ble, impres­si­o­nant, infal·lible, màgic, Déu, bri­llant, llu­minós, estra­tosfèric, messiànic, admi­ra­ble, deliciós, esplèndid, fas­ci­nant, ele­gant, fia­ble, encan­ta­dor, il·lus­tre, impe­ca­ble, dis­tin­git, voraç, letal, vital, talentós, irreal, sor­pre­nent, espe­cial, per­fecte... I podria seguir perquè la llista és gai­rebé inter­mi­na­ble. Això és només una petita mos­tra. Si els que l’han vist i el veuen tre­ba­llant cada dia ja no saben com defi­nir-lo, a la resta de mor­tals encara se’ns fa més difícil. Segur que amb el pas del temps, i si Messi segueix ofe­rint reci­tals com els que ha fet fins ara, ani­ran apa­rei­xent nous adjec­tius i noves parau­les per defi­nir o expli­car el que fa amb una pilota sobre la gespa. Perquè com molt bé va dir el gran escrip­tor Jordi Puntí, autor del lli­bre Tot Messi, l’argentí “no esgota els adjec­tius. Al con­trari, és un cre­a­dor de llen­guatge”.

Als que han tin­gut la sort de veure’l jugar i als que l’hem pogut seguir de més a prop i cop­sar la seva evo­lució en aquests últims anys, ens costa ima­gi­nar-nos com serà el Barça el dia que ell ple­gui. La sen­sació de pànic és ter­ri­ble. Del club blau­grana han mar­xat grandíssims juga­dors, fut­bo­lis­tes d’una qua­li­tat espec­ta­cu­lar i que han mar­cat una època. Però en el cas de Messi és com­ple­ta­ment dife­rent. És un fut­bo­lista irre­pe­ti­ble. S’hau­rien d’ajun­tar tots els astres per tro­bar-ne algun que algun dia pugui assem­blar-s’hi. Per tant, men­tre encara segueixi jugant i ho faci al Barça només ens queda que gau­dir, espe­rar que la seva reti­rada tardi molt i seguir pen­sant en com defi­nir-lo a ell i el seu fut­bol.