Opinió

Sexe, nus i muntanyes

L’esca­la­dora taiwa­nesa Gigi Wu ha apa­re­gut aquesta set­mana als mit­jans de comu­ni­cació per haver mort con­ge­lada al Mabo­lasi, el quart cim més alt de la seva illa (3.785 m). La notícia no tin­dria gaire més història –cada any deuen morir d’hipotèrmia dese­nes d’alpi­nis­tes a tot el món– si no fos per la par­ti­cu­la­ri­tat que la víctima va perir única­ment equi­pada amb un biquini. La finada tenia la dèria de foto­gra­fiar-se d’aquesta guisa en les seves ascen­si­ons i com­par­tir les imat­ges a les xar­xes soci­als, on comp­tava, com no pot ser de cap altra manera en algú que s’exposa lleu­ger de roba, amb un gran nom­bre de segui­dors. Res a dir-hi, però el pro­blema va venir quan, abi­llada amb tan mini­ma­lista uni­forme, va caure dins una esquerda d’uns vint metres de la qual no podia sor­tir. Tot i que va poder avi­sar els ser­veis d’emergència, el mal temps no va per­me­tre que els helicòpters que l’havien de sal­var pogues­sin ele­var-se. Els res­ca­ta­dors van loca­lit­zar-la, a peu, 28 hores després de rebre l’avís. Van tro­bar el seu cos rígid com un bloc de mar­bre.

Cal dir que Gigi Wu tam­poc no va inven­tar res. El guia de mun­ta­nya de la Rioja Simón Elías, resi­dent a Cha­mo­nix, té una col·lecció de nus a dalt dels cims amb els quals asse­gura que podria fer un “arxiu històric”. “Soc molt de des­pu­llar-me des de petit, i va amb aquesta irre­verència de ser antipàtic, una petita con­cessió per des­a­fiar una mica les lleis impe­rants”, deia en una entre­vista al Dia­rio de Sevi­lla. Kilian Jor­net també va revo­lu­ci­o­nar les xar­xes soci­als quan, en una ascensió al Mont Blanc, mun­ta­nya que pujava pràcti­ca­ment a diari quan vivia a Cha­mo­nix, va deci­dir fer-se una foto­gra­fia en pilota picada –això sí, tapant-se les ver­go­nyes– per pro­tes­tar con­tra la norma de dur mate­rial obli­ga­tori per pujar el cim més alt dels Alps. La imatge va fer furor i va ser imi­tada pels afi­ci­o­nats a la mun­ta­nya, que van pen­jar a Twit­ter les seves pròpies fotos des­pu­llats als cims.

Fa unes set­ma­nes expli­cava en aquest espai que l’alpi­nisme és “un modus vivendi que con­fi­gura una manera de ser i de veure el món. A la mun­ta­nya s’hi viu en un sen­tit ampli. També s’hi mor...” I també s’hi for­nica, hi afe­geixo ara. Fa uns anys, m’expli­ca­ven com un alpi­nista de fama inter­na­ci­o­nal a qui vaig veure en una xer­rada a Girona anava de bòlit bus­cant un pre­ser­va­tiu en un camp d’alti­tud de l’Eve­rest perquè havia tro­bat una amant impro­vi­sada que s’ave­nia a fotre una clusca. Em pre­gunto, ara, com deu afec­tar l’alti­tud a les erec­ci­ons i el ren­di­ment sexual... L’esca­la­dor Jim Bridwell i una com­pa­nya d’esca­lada van subli­mar les arts amatòries –dona­ria per a una ampli­ació del Kama­su­tra– aco­blant-se pen­jats de les cor­des en una paret de Yose­mite, a cen­te­nars de metres del terra. El fre­nesí a què es van lliu­rar va aca­bar amb res­cat.

A la mun­ta­nya s’hi for­nica i s’hi lliga. O s’intenta. A vega­des de forma sor­pre­nent. Amb uns amics vam pas­sar nit al refugi Lluís Esta­sen, al peu del Pedra­forca. L’endemà ens vam repar­tir en dues cor­da­des per esca­lar la via Civís-Genís. En tor­nar, l’única noia del grup, que no era pare­lla de cap dels amics, va tro­bar din­tre les vam­bes que havia dei­xat al refugi una tar­geta amb el nom, el telèfon de con­tacte, l’ofici i la foto d’un esca­la­dor que l’havia clis­sada. I un mis­satge que l’ani­mava a visi­tar-lo a la via on estava esca­lant amb el seu col·lega. Un pro­fes­si­o­nal. En vam fer broma. No ens ha dit mai si el va arri­bar a tru­car.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.