En la Champions caldrà fer més

Pas­sen les jor­na­des i el Barça es manté ferm en el lide­ratge de la lliga. Segueix man­te­nint un avan­tatge de cinc punts res­pecte de l’Atlético de Madrid, el seu gran rival en la lluita pel títol, i té l’etern rival a una distància bru­tal de deu punts, irre­cu­pe­ra­ble per als de Solari si tenim en compte que els de Val­verde no aflui­xen i no donen símpto­mes de fer-ho, almenys prou perquè el Real Madrid els pugui atra­par. Totes les xifres que envol­ten el con­junt de Val­verde no poden ser millors. El tri­omf con­tra el Girona a Mon­ti­livi va sig­ni­fi­car la vui­tena victòria con­se­cu­tiva en la lliga, el que suposa la millor ratxa del Barça amb l’actual tècnic a la ban­queta. Ens hem de remun­tar al 24 de novem­bre per tro­bar l’últim par­tit en què els blau­grana no van sumar els tres punts. I no va ser una der­rota sinó un empat al Wanda Metro­po­li­tano con­tra l’Atlético, així que el resul­tat no va ser dolent del tot. L’equip fa gols i ara també n’encaixa pocs. El Barça trans­met la sen­sació que ja ha aga­fat velo­ci­tat de cre­uer i que va amb el pilot automàtic directe cap a reva­li­dar el cam­pi­o­nat.

Però, i sense volun­tat de posar aigua al vi, crec que l’equip neces­sita millo­rar per poder afron­tar amb més garan­ties la pro­pera eli­mi­natòria de Cham­pi­ons con­tra l’Olym­pi­que de Lió i si s’escau a les pro­pe­res que puguin arri­bar. Amb la llei del mínim esforç es pot sobre­viure, i bé, en la lliga, però Europa no per­dona. Caldrà donar més si no es vol fallar en el gran objec­tiu del Barça per a aquesta tem­po­rada, i que no es cap altre que tor­nar a aixe­car l’ore­lluda. Així ho han reco­ne­gut en públic i en pri­vat els juga­dors. Només cal recor­dar el dis­curs de Leo Messi en la pre­sen­tació ofi­cial al Camp Nou. La tra­jectòria euro­pea de l’equip fins ara es irre­prot­xa­ble, però la lli­gueta no té res a veure amb el que ve a par­tir d’ara. En les eli­mi­natòries qual­se­vol dis­tracció et pena­litza i no hi ha cap rival fàcil en aquesta fase de la com­pe­tició. Els números ens pre­sen­ten un Barça sòlid, com­pe­ti­tiu i amb el seu millor juga­dor en plena ratxa gole­ja­dora. Tot sem­blen llums, però l’equip també segueix ama­gant algu­nes ombres pre­o­cu­pants si el que es vol es tor­nar a reg­nar al con­ti­nent. O, si més no, arri­bar molt més lluny dels vui­tens de final, on l’equip ha cai­gut en les últi­mes tem­po­ra­des.

Es va gua­nyar con­tra el Girona, sí, però el par­tit del Barça va ser molt i molt dis­cret. Durant molts minuts sem­blava com si ja li anés bé viure de les ren­des del gol mati­ner de Semedo i con­fi­ant en les mans de Ter Ste­gen i que Leo Messi en tin­dria alguna per sen­ten­ciar el duel, com així va ser. És posi­tiu ser fort a les àrees però per gua­nyar la Cham­pi­ons cal alguna cosa més. Perquè pot­ser el que va per­do­nar Stu­ani, altres davan­ters no ho faran, o sim­ple­ment perquè pot­ser Messi o Ter Ste­gen no tenen el dia i caldrà que tot l’equip esti­gui fi per poder ser com­pe­ti­tiu. Recor­dem que Luis Suárez, letal en la lliga, no marca fora de casa a Europa des del 2015 i que ja veu­rem si Dembélé torna de la lesió amb la mateixa finor que havia ense­nyat en els últims par­tits. I també caldrà que Cou­tinho es rebel·li d’una vegada per totes i torni a mos­trar de tot el que és capaç perquè les seves actu­a­ci­ons seguei­xen sent dece­be­do­res a ulls de tots els bar­ce­lo­nis­tes, que n’espe­ren molt més.

El Barça s’ha de feli­ci­tar pel bon moment en la lliga, però sent cons­ci­ent que neces­sita millo­rar per no tenir un ensurt en forma d’eli­mi­nació euro­pea.