Als nazis també els agra­dava pujar mun­ta­nyes. Reforçar la idea de la supe­ri­o­ri­tat de la raça ària amb ascen­si­ons èpiques a parets i cims mai esca­lats era un somni humit per al par­tit de Hit­ler. De fet, l’esport en gene­ral era trac­tat com un ele­ment pro­pa­gandístic més al ser­vei dels ide­als nazis. Ho van ser, per exem­ple, els Jocs Olímpics de Berlín del 1936 i els panegírics que en va fer l’excel·lent, cal reconèixer-ho, cine­asta Leni Rie­fens­tahl, afi­ci­o­nada també a l’alpi­nisme i l’esca­lada. Els nazis ja van par­ti­ci­par en la cursa per con­ver­tir-se en els pri­mers a esca­lar la increïble cara nord de l’Eiger, als Alps suïssos. Van fra­cas­sar estre­pi­to­sa­ment en l’intent que hi van fer el 1935 –els seus dos alpi­nis­tes van morir con­ge­lats–, però van reei­xir el 1938 amb una cor­dada ale­ma­nya i una d’austríaca que van unir esforços per tenir èxit. També van fer els seus intents a l’Himàlaia, on van viat­jar ini­ci­al­ment per dur a terme estu­dis antro­pològics a la recerca d’una supo­sada herència ale­ma­nya a les mun­ta­nyes del Tibet. Segons una teo­ria pseu­do­ci­entífica, podria haver-hi un ori­gen ari en aquest petit país ocu­pat per la Xina. Pura fan­ta­sia, òbvi­a­ment.

Un d’aquests nazis afi­ci­o­nats a l’alpi­nisme, el belga Jan Buyse, va viure reti­rat des del final de la Segona Guerra Mun­dial i fins al dia de la seva mort, el 2002, a Siu­rana. Ningú en conei­xia la seva iden­ti­tat autèntica, per bé que sem­pre havien cir­cu­lat rumors no demos­trats sobre la seva fili­ació política, fins que el peri­o­dista de Fal­set Toni Oren­sanz va reve­lar el seu secret en el lli­bre El nazi de Siu­rana (Ara Lli­bres). Una entre­vista amb la seva vídua, Anita Sal­den, en la qual va saber que havia cre­mat les fotos del seu marit no rela­ci­o­na­des amb la mun­ta­nya, el va moti­var a esti­rar el fil d’aquells rumors que ell també conei­xia. Oren­sanz va poder acre­di­tar el pas­sat nazi de Buyse, a qui no li devia cos­tar gaire acon­se­guir la naci­o­na­li­tat espa­nyola en el règim de Franco i con­ver­tir-se en Juan Buyse. Una con­versió ben cas­tissa. Buyse va néixer a Flan­des i va ser mem­bre de l’asso­ci­ació De Vlag, que tenia com a objec­tiu eli­mi­nar la resistència belga con­tra els nazis. També va ser con­fi­dent de les Waf­fen SS, un cos de com­bat d’elit diri­git per Hein­rich Himm­ler.

Buyse va esta­blir-se a Siu­rana, un racó de món tran­quil on va fer cons­truir un xalet. Pocs llocs podien ofe­rir-li la sen­sació d’aïlla­ment i pro­tecció com aquest petit muni­cipi, situat a la cin­glera sobre el pantà del mateix nom i que depèn de Cor­nu­de­lla de Mont­sant. Però els rumors cir­cu­la­ven entre els veïns de Siu­rana, o i més tenint en compte que, lle­vat de la gent que tre­ba­llava per al matri­moni, ben pocs hi man­te­nien con­tacte. Buyse i la seva muller van viure en la tran­quil·litat d’aquest indret, que s’ha fet mun­di­al­ment famós en els cer­cles de l’esca­lada espor­tiva per les seves parets, i van dur a la pràctica la seva afició a les mun­ta­nyes. Buyse va escriure, fins i tot, la que encara és con­si­de­rada la guia defi­ni­tiva dels cims de més de tres mil metres dels Piri­neus. Una gran con­tri­bució a l’excur­si­o­nisme piri­nenc que no pot ama­gar el seu pas­sat al ser­vei de la pit­jor ide­o­lo­gia de la història de la huma­ni­tat.