Més copa, menys Champions

Algú s’ima­gina el Barça afron­tant el clàssic de copa de demà al Camp Nou amb molts titu­lars a la ban­queta com va pas­sar en el par­tit d’anada dels quarts de final con­tra el Sevi­lla? Algú pensa que l’empat de dis­sabte pas­sat a l’estadi con­tra el València no té res a veure amb l’esforç físic i men­tal de la remun­tada de copa davant del Sevi­lla tres dies abans? Algú creu que els tres últims títols de copa i els tres KO en quarts de final de la Cham­pi­ons no han tin­gut res a veure? Són pre­gun­tes sense res­pos­tes indis­cu­ti­bles, però plan­te­gen dub­tes rao­na­bles que a hores d’ara tor­tu­ren el sub­cons­ci­ent del bar­ce­lo­nisme en vigílies de tres clàssics con­se­cu­tius entre lliga i copa, sumats al pri­mer round amb el Lió en la Cham­pi­ons.

Sabem de sobres que el fut­bol no són matemàtiques i poques coses són demos­tra­bles sense marge d’error. El que sí que sabem és que gua­nyar un tri­plet és rara avis. El Barça ho ha fet dos cops, sí, però em reco­nei­xe­ran que tri­pli­car l’aposta i gua­nyar és feina de titans. I l’experiència, com a mínim la dels tres últims anys, ha demos­trat que la inten­si­tat de la com­pe­tició en els mesos de gener i febrer, quan estan en joc lliga i copa, acaba pas­sant fac­tura després, quan els grans duels euro­peus exi­gei­xen el màxim a l’equip i aquest algun dia no arriba al nivell o a la com­pe­ti­ti­vi­tat que se li suposa. Va pas­sar davant l’Atlético de Madrid fa tres anys, va tor­nar a pas­sar a París i davant el Juven­tus fa dos anys, i va tor­nar a pas­sar l’any pas­sat a Roma.

Segur que el des­gast no és l’únic fac­tor deter­mi­nant, però segur que n’és un, espe­ci­al­ment quan es pot cons­ta­tar que, bé per falta de ban­queta, o bé per excés de resul­ta­disme a la ban­queta, els juga­dors més titu­lars són els que aca­ben por­tant el pes no només de la lliga i de la Cham­pi­ons, sinó també de la copa i en eli­mi­natòries tan exi­gents com l’última davant el Sevi­lla o la immi­nent davant el Real Madrid.

Llençar la copa segu­ra­ment no és una alter­na­tiva, si més no con­fes­sa­ble, però tant Val­verde com els seus juga­dors, igual que tenen l’obli­gació de com­pe­tir sem­pre, també han de mesu­rar les seves for­ces i, si cal, pri­o­rit­zar en quin cis­tell posen tots els ous. És més que pro­ba­ble que les deci­si­ons d’avui tin­dran alguna reper­cussió la pròxima pri­ma­vera.