Una reacció obligatòria

El Barça porta tres empats con­se­cu­tius, i això no és fruit de l’infor­tuni o d’una mala tarda. En cap d’aquests par­tits, con­tra el València, el Real Madrid i l’Ath­le­tic de Bil­bao, els d’Ernesto Val­verde van fer més mèrits que el rival per endur-se la victòria. Més aviat al con­trari. Van haver de cap­gi­rar mar­ca­dors adver­sos i en mol­tes fases del par­tit es van veure superats fut­bolísti­ca­ment. En el duel més recent, el de diu­menge a San Mamés, només les mans sal­va­do­res de Ter Ste­gen van impe­dir la der­rota. El bagatge blau­grana con­tra l’Ath­le­tic va ser pobríssim i queda en l’ambi­ent la impressió que s’ha arri­bat a un mes deci­siu de la tem­po­rada amb les for­ces una mica massa jus­tes i amb alguns fut­bo­lis­tes que son pun­tals de l’equip lluny de la seva millor forma. Raki­tic i Bus­quets, into­ca­bles per a Val­verde, recla­men a crits un des­cans, i segur que aquesta set­mana amb només la cita con­tra el Valla­do­lid de dis­sabte els anirà a mera­ve­lla per recu­pe­rar ener­gia. També Luis Suárez no acaba de car­bu­rar com en ell és habi­tual, i si a sobre tens Messi sense aca­bar d’estar fi per unes molèsties, Cou­tinho en una evi­dent crisi de con­fiança i Art­hur lesi­o­nat, el pano­rama comença a ser una mica més pre­o­cu­pant.

Com en la ja famosa teo­ria dels vasos comu­ni­cants, tam­poc ajuda gens al bar­ce­lo­nisme que el Real Madrid s’hagi con­ver­tit ja en el per­se­gui­dor del Barça en la lluita pel títol de lliga. Els de Solari han enca­de­nat una bona ratxa de resul­tats i mal­grat que fut­bolísti­ca­ment tam­poc estan per tirar coets, sí que han gua­nyat con­sistència com a equip res­pecte als pri­mers par­tits i alguns dels seus homes clau, com ara Kroos, Modric o Ben­zema, han anat recu­pe­rant la forma. Sem­bla que els madri­dis­tes vagin cap amunt i els blau­grana, cap avall, just en el moment en què torna la Cham­pi­ons i el calen­dari de la lliga s’ajusta. Està en mans del Barça tallar de soca-rel aquesta pos­si­ble reacció blanca, i això només s’acon­se­gueix amb victòries i una millora fut­bolística que escampi tots els dub­tes que hi pugui haver ara mateix sobre l’estat físic i el moment de l’equip. Cal tor­nar a recu­pe­rar la fres­cor per afron­tar amb garan­ties el que ha de venir en les pro­pe­res set­ma­nes. És així de clar. I obli­ga­tori.

Perquè el calen­dari pràcti­ca­ment no dona treva als de Val­verde perquè arri­ben par­tits deci­sius i són con­tra rivals com­pli­cats. Després del duel con­tra el Valla­do­lid, el Barça anirà a Lió per jugar el par­tit d’anada dels vui­tens de final de la Cham­pi­ons. A Europa, les erra­des es paguen, i molt cares, i caldrà ofe­rir bas­tant més que el que hem vist en els últims par­tits per poder tor­nar a Bar­ce­lona amb un bon resul­tat de cara a la tor­nada. Però és que, a més a més, just abans de jugar-se una plaça en la final de la copa del Rei al San­ti­ago Ber­nabéu mateix con­tra el Real Madrid, els toca visi­tar el Sánchez Pizjuán per enfron­tar-se al Sevi­lla, un par­tit que mai és fàcil. I el març comença amb un altre clàssic, el de lliga, que en funció de com esti­gui en aquells moments la clas­si­fi­cació pot resul­tar cru­cial en l’esde­ve­nir de tota la tem­po­rada.