Fent ser­vir els matei­xos ter­mes amb els quals Bor­ges va defi­nir la lite­ra­tura, Menotti va afir­mar que el fut­bol és una com­bi­nació “d’ordre i aven­tura”. El joc es basa prin­ci­pal­ment en l’ordre, i aquest te’l dona o bé la pilota, agru­pats i orde­nats per la pos­sessió, o te’l dona reduir espais i sor­tir a l’esquena. Els petits no sem­pre escu­llen i poden optar per les dues fases alter­na­des o per la segona, més sen­zi­lla d’apli­car. L’aven­tura és talent indi­vi­dual.

Euse­bio ha vol­gut insis­tir molt en les dues fases, però ara cap de les dues s’aplica bé; amb el bloc baix ens mar­quen fàcil­ment; amb la pos­sessió: pre­ci­pi­tació, espais a l’esquena, tard a la pressió i des­ga­vell posi­ci­o­nal. Hem per­dut l’ordre i sense les fil­tra­des de Borja, els eslàloms de Roberts i les arri­ba­des de Portu, també l’aven­tura.

L’equi­li­bri del Girona implica tor­nar al que es pot fer amb aquesta plan­ti­lla: forts a din­tre, con­tun­dents a dar­rere, car­rils oberts, des­plaçaments a banda, cen­tra­des, rema­ta­des, sego­nes juga­des i espe­rar aven­tu­res dels que les saben fer. O es fa això, o aviat s’haurà de bus­car reac­ci­o­nar, i sense poder fit­xar, tots sabem que només queda una solució, poc desit­jada per a mi, però que caurà ine­xo­ra­ble­ment, empesa pels mals resul­tats.