Ara fa uns quants anys, la Fede­ració Cata­lana de Fut­bol em va encar­re­gar la feina d’acom­pa­nyar i aju­dar el selec­ci­o­na­dor català abso­lut. Pri­mer ho vaig fer amb Johan Cruyff i Òscar Gar­cia de segon, i en aquests moments tre­ba­llo amb la pare­lla for­mada per Gerard López i Ser­gio González. Dime­cres que ve, cap a les dotze del mig­dia, Gerard López anun­ciarà la llista de con­vo­cats per al pro­per par­tit de la selecció cata­lana que es jugarà a Mon­ti­livi el pro­per dia 25.

“Vindrà Xavi?” Aquesta és la pre­gunta que més m’han fet en les dar­re­res set­ma­nes. Després de con­tes­tar que sí, n’hi havia una altra: “I Piqué?” La selecció cata­lana sin­te­tit­zada en dos juga­dors. Un, Xavi, que per mi és el millor juga­dor català de la història, i l’altre, Piqué, con­si­de­rat el millor cen­tral del món en aquest moment i un espor­tista que sobre­passa la dimensió fut­bolística per con­ver­tir-se en una icona del bar­ce­lo­nisme i de la lli­ber­tat d’expressió.

No és gens fàcil fer la llista de Cata­lu­nya. En aquests moments hi ha una qua­ran­tena de juga­dors cata­lans que for­men part dels equips de la pri­mera divisió espa­nyola. Al marge dels nom­bro­sos fut­bo­lis­tes escam­pats pel món.

No és gens fàcil perquè Cata­lu­nya encara no té una selecció ofi­cial i, tot i que la fede­ració cata­lana està orgu­llosa i feliç de poder orga­nit­zar-lo, el par­tit del pro­per dia 25 no deixa de ser amistós. A tots el fut­bo­lis­tes els agrada com­pe­tir, i als selec­ci­o­na­dors, també.

No és gens fàcil perquè fins fa tres dies no vam saber la con­vo­catòria de les selec­ci­ons espa­nyo­les abso­luta i sub-21. Luis Enri­que i De la Fuente no tenen altre mal­de­cap que con­vo­car els millors o els que ells con­si­de­ren que ho són en aquest moment. En canvi, Gerard López i Ser­gio González d’entrada han de renun­ciar a Ser­gio Bus­quets, Jordi Alba, Sergi Roberto, Pau López, Sergi Gómez, Sergi Palen­cia, Marc Roca i Car­les Aleñá. A més, hi hem d’afe­gir Keita Balde, con­vo­cat per Aliou Cissé per defen­sar la samar­reta del Sene­gal. Actu­al­ment, aques­tes són les regles.

No és gens fàcil perquè men­tre començava a escriure aquest arti­cle vam rebre el mis­satge d’una patum con­forme s’havia fet mal en un entre­na­ment. Merda! No en tenim tan­tes, de patums! La pre­dis­po­sició de tot­hom és admi­ra­ble, però hi ha impon­de­ra­bles que no podem con­tro­lar.

No és gens fàcil perquè hi ha fut­bo­lis­tes porucs que juguen en clubs que no pas­sen per una bona època i no volen dema­nar permís amb l’excusa de no deses­ta­bi­lit­zar. Si truqués la selecció espa­nyola no hi hau­ria deses­ta­bi­lit­zació pos­si­ble. Tan sols seria obli­gació.

No és gens fàcil perquè ahir hi va haver fut­bo­lis­tes que jugant amb els seus res­pec­tius equips no van aca­bar amb les millors sen­sa­ci­ons físiques. N’hi ha d’altres que sur­ten de lesi­ons i altres, els que menys, que no tenen l’alta mèdica però els espe­rem. Tenim dos dies per tan­car una llista que segur ens farà sen­tir orgu­llo­sos.

No és gens fàcil perquè hi ha fut­bo­lis­tes que merei­xen jugar amb la selecció cata­lana, però només se’n poden con­vo­car 22 un cop l’any.

No és gens fàcil fer la llista de la selecció cata­lana, però hi ha poques coses que em fan trem­par tant. Tre­ba­llar amb Gerard López i Ser­gio González, com ja vaig fer amb l’ines­bor­ra­ble Johan Cruyff. La llista que es pre­sen­tarà aquest dia 20 lluirà molt.