Opinió

Una lluita en temps difícils

És la pri­mera dona que va for­mar part de la direc­tiva del FC Bar­ce­lona i segu­ra­ment també ostenta el lloc d’honor pel que fa als clubs de fut­bol euro­peus. Anna Maria Martínez Sagi, cone­guda com la Sagi (Bar­ce­lona, 1907 - Sant­pe­dor 2000), va acon­se­guir fer-se un lloc en un món emi­nent­ment d’homes. I és que cor­ria el 1934 quan aquesta espor­tista, peri­o­dista, poe­tessa i llui­ta­dora incan­sa­ble pels drets de les dones acon­se­guia con­ver­tir-se en direc­tiva a pro­posta de Josep Suñol, el pre­si­dent del FC Bar­ce­lona que seria exe­cu­tat per la dic­ta­dura fran­quista. En aquells moments el pre­si­dent era Esteve Sala. “Era una dona avançada al seu temps. En aquells moments, la Sagi era molt cone­guda. La gent fins i tot l’atu­rava pel car­rer”, explica el por­ta­veu del Fut­bol Club Bar­ce­lona, Josep Vives. “Era una dona polièdrica”, hi afe­geix. I és que algu­nes veus la van nome­nar com l’hereva de l’escrip­tora Rosalía de Cas­tro.

El FC Bar­ce­lona va pre­sen­tar, amb motiu del Dia Inter­na­ci­o­nal de la Dona, un docu­men­tal de ficció que, sota el títol de La Sagi: una pio­nera al Barça, fa un repàs de la seva bio­gra­fia amb la presència de l’actriu Anna Sahun, que inter­preta la direc­tiva. Filla d’una família de l’alta bur­ge­sia cata­lana, les seves idees d’esquer­res i femi­nis­tes no van ser accep­ta­des en el seu entorn, sobre­tot per la mare, que tam­poc va apro­var la relació que man­te­nia amb l’escrip­tora Eli­sa­beth Mul­der. Les seves ganes de can­viar les coses tam­poc van fruc­ti­fi­car durant la seva estada al Barça. La Sagi era molt afi­ci­o­nada al fut­bol –el seu pare havia estat direc­tiu i el seu germà i el seu cosí, juga­dors– i llui­tava perquè en el club hi hagués més interès per l’esport femení. Con­si­de­rava que era de vital importància per a l’apo­de­ra­ment de la dona i un símbol de moder­ni­tat. Ella prac­ti­cava l’atle­tisme –va des­ta­car nota­ble­ment en el llançament de jave­lina i va que­dar cam­pi­ona de Cata­lu­nya en tres oca­si­ons–, el ten­nis i l’esquí. La men­ta­li­tat de l’època va impos­si­bi­li­tar que la Sagi pogués tirar enda­vant el seu pro­jecte i, frus­trada per la nega­tiva, va dei­xar la direc­tiva. Tenia tot just 27 anys. D’ide­als repu­bli­cans, l’exdi­rec­tiva no va dub­tar a mar­xar com a repor­tera i a ser en pri­mera línia del front durant la Guerra Civil, on fins i tot va ser ferida per la metra­lla d’una gra­nada. Martínez Sagi empren­dria més tard el camí de l’exili i a França es va unir a la Resistència en con­tra dels nazis. Va acon­se­guir evi­tar ser detin­guda per la Ges­tapo esca­pant-se per la fines­tra de l’apar­ta­ment on vivia a París. La Sagi es va recon­ver­tir en deco­ra­dora i va acon­se­guir tre­ba­llar per a les grans for­tu­nes de l’època. Anys més tard, va mar­xar als Estats Units, on va tre­ba­llar a la Uni­ver­si­tat d’Illi­nois. Després d’un llarg període vivint a l’estran­ger, la Sagi va tor­nar. Pri­me­ra­ment va anar a viure amb uns fami­li­ars a Mallorca per després tras­lla­dar-se a Moià, on va viure vint anys. L’any 2000 va morir en una residència a Sant­pe­dor.

Recu­pe­rar la figura de la Sagi és també rei­vin­di­car la història d’una femi­nista que en temps difícils va llui­tar pels drets de les dones i la lli­ber­tat.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.