Un sentimental contra corrent

Era setem­bre, era després de la pata­cada del Lugo, l’estadi estava pràcti­ca­ment buit i jugàvem con­tra el Numància. Van mar­car Mata i Lejeune però vam per­dre. Aquell dia, un senyor anglès es va asseure al meu cos­tat. Era del Sun­der­land, vivia aquí i venia per treure’s l’enyo­rança de la Pre­mier. Em va dir que del nos­tre fut­bol el sor­pre­nia molt la relació del públic amb els juga­dors: “Allà els juga­dors juguen amb els sup­por­ters, aquí els juga­dors juguen per als sup­por­ters.” Lacònic, li vaig res­pon­dre: “Dif­fe­rent foot­ball, dif­fe­rent cul­tu­res.”

Qua­tre tem­po­ra­des després, l’incom­pren­si­ble canvi d’un altre anglès, Roberts, va des­en­ca­de­nar una com­pren­si­ble esbron­cada. Després, retrets i massa insults cap a tècnics i juga­dors. Tot es va enra­rir i a cops de cor ens vam que­dar sense empa­tar. De motius per a la decepció n’hi ha, però fins al final de lliga faríem bé de fer cas al senyor anglès i jugar junts amb els juga­dors a cada par­tit.

Per cert, el Sun­der­land juga a ter­cera. Con­tra el Coventry van per­dre 4-5, amb l’“Sta­dium of Light” ple d’afi­ci­o­nats. Els clubs com aquest sem­pre tor­nen. De totes mane­res, no em facin massa cas, m’he con­ver­tit en un sen­ti­men­tal que en les esbron­ca­des com la de diu­menge va sem­pre con­tra cor­rent.