Opinió

Un Sant Jordi d’altura

Poques temàtiques espor­ti­ves han gene­rat una quan­ti­tat tan ingent de lli­bres com l’alpi­nisme i l’esca­lada. No em refe­reixo a publi­ca­ci­ons de caràcter pràctic, com ara les guies i els manu­als de tècnica, sinó a lli­bres amb una veri­ta­ble i demos­trada ambició literària que tenen la pràctica a mun­ta­nya com a eix ver­te­bra­dor. L’èpica i la incer­tesa de les ascen­si­ons es pres­ten a fixar les vivències dels alpi­nis­tes negre sobre blanc, tal­ment com un lli­bre clàssic d’aven­tu­res. També els múlti­ples moments d’intros­pecció pas­sats en la soli­tud d’una tenda de mun­ta­nya –que poden allar­gar-se jor­na­des a causa d’una tem­pesta de la qual cal res­guar­dar-se– són ins­pi­ra­dors de relats en els quals el viatge es fa cap a l’inte­rior d’un mateix. La temàtica és llarga i vari­ada i només es qüestió d’infor­mar-se per tro­bar el lli­bre de mun­ta­nya adi­ent. N’hi ha per als més experts en la matèria, però també per als llecs que, sim­ple­ment, bus­quin un lli­bre de vivències entre­tin­gut per pas­sar l’estona. Ara que ve Sant Jordi, n’asse­nya­lem uns quants?

‘Els con­que­ri­dors de l’inútil, vol. 1 i 2’, de Lio­nail Ter­ray

Un clàssic i un dels lli­bres més venuts del gènere. Auto­bi­o­gra­fia d’un dels esca­la­dors més des­ta­cats de la pri­mera mei­tat del segle XX. Home­natge a la seva gene­ració i oda a una pràctica tan intan­gi­ble però pas­si­o­nal com pujar una mun­ta­nya.

‘Eve­rest sin oxi­geno’, de Rein­hold Mess­ner

L’alpi­nista italià demos­tra que és pos­si­ble l’esca­lada sense oxi­gen a la mun­ta­nya més alta del món. Mess­ner fa un seguit de con­si­de­ra­ci­ons ètiques sobre l’ús de l’oxi­gen suple­men­tari en les grans ascen­si­ons.

‘Mun­ta­nyes d’una vida’, de Wal­ter Bonatti

Auto­bi­o­gra­fia de l’esca­la­dor més des­ta­cat dels anys cin­quanta i sei­xanta. Narra de manera tre­pi­dant les ascen­si­ons que va fer al llarg de la seva vida, el seu gust per l’esca­lada en soli­tari. Trac­tat honest d’un dels més grans de tots els temps.

‘La febre del cim’, de Jon Kraka­uer

Amb estil periodístic, narra els fets que el 1996 van des­en­ca­de­nar en una de la pit­jors tragèdies de l’Eve­rest. El lli­bre va ser tras­lla­dat al cinema a Eve­rest, diri­gida pel direc­tor islandès d’ori­gen català Bal­ta­sar Kormákur.

‘Eve­rest 1996’, d’Ana­toli Bouk­reev i Dewalt G. Wes­ton

La res­posta al lli­bre de Kraka­uer per part d’un dels guies impli­cats en la tragèdia a l’Eve­rest. Bouk­reev, que va sal­var tres alpi­nis­tes d’una mort segura, se sent desa­cre­di­tat i des­men­teix algu­nes de les afir­ma­ci­ons del peri­o­dista ame­ricà.

‘Esca­la­do­res de la liber­tad’, de Ber­na­dette McDo­nald

Retrat d’una gene­ració d’alpi­nis­tes polo­ne­sos pio­nera en les ascen­si­ons hiver­nals als vuit­mils i que es va pren­dre l’alpi­nisme com una vàlvula d’esca­pa­ment del règim comu­nista sor­git després de la Segona Guerra Mun­dial.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)