És pro­ba­ble que, de tots els semi­fi­na­lis­tes de la Cham­pi­ons, el Liver­pool sigui el rival que pot crear més difi­cul­tats al Barça, però a la inversa també. Perquè tots dos són els millors equips en eli­mi­natòries a doble par­tit i perquè si Klopp pot cau­sar mal­de­caps a Val­verde en espais oberts amb juga­dors tan ver­ti­cals i inci­sius com Moha­med Salah, Sadio Mané i Fir­mino, no és menys cert que el Liver­pool, tot i que no fa de la pos­sessió de la pilota l’essència del seu joc, no està gaire acos­tu­mat que l’ata­quin en fases llar­gues. Per reblar-ho, de Messi només n’hi ha un.

Filosòfica­ment, el favo­rit ha de ser l’equip que sàpiga allu­nyar més les erra­des pròpies de les zones de risc. Barça i Liver­pool són extre­ma­da­ment sol­vents a les àrees, però en el joc que es genera a par­tir dels mig­cam­pis­tes, els de Val­verde han de ser més com­pe­tents.

L’anada es juga al Camp Nou. Els manu­als diuen que tenir la tor­nada a casa és pre­fe­ri­ble i tot fa pen­sar que una eli­mi­natòria d’aquest cali­bre s’ha de deci­dir en el segon acte, a Anfi­eld. És pos­si­ble que el coli­seu blau­grana no res­pon­gui als cànons de tem­ple fut­bolístic que té Jur­gen Klopp, però el sol fet que el tècnic ale­many enceti una pugna dialèctica és indi­ca­tiu que el seu estat d’ànim és com a mínim d’inqui­e­tud. I s’entén, perquè la pers­pec­tiva de jugar davant de 100.000 segui­dors dis­po­sats a jugar totes les car­tes per acon­se­guir l’objec­tiu decla­rat de la tem­po­rada és un motiu per estar neguitós.