El des­cens poc menys que con­su­mat del Girona a segona A és el resul­tat d’una cadena d’errors que no han de caure en l’oblit. Ben al con­trari, tot el que ha pas­sat forma un con­junt d’experiències que ha de cons­ti­tuir l’ele­ment nuclear per inten­tar la pròxima tem­po­rada –la més favo­ra­ble– recu­pe­rar la cate­go­ria per­duda. Del fons de des­cen­sos, al Girona li vin­dran de 12 a 15 mili­ons que li per­me­tran ser un dels clubs amb més poten­cial econòmic de segona A.

Tocarà ges­ti­o­nar més bé que la tem­po­rada que s’està aca­bant. Però la vida ense­nya que és impres­cin­di­ble come­tre errors i fins i tot pagar-los cars perquè no es tor­nin a repe­tir. Venen dies per ana­lit­zar-ho tot amb calma, fins i tot fent-hi més vol­tes, escol­tant més punts de vista que de cos­tum i, sobre­tot, fugint de la temp­tació d’estri­par-ho tot, tan impròpia dels pro­fes­si­o­nals com com­pren­si­ble en l’afi­ci­o­nat, ara ínti­ma­ment dol­gut.

El Girona –i aquí hi té més res­pon­sa­bi­li­tat la pro­pi­e­tat a Manc­hes­ter que els ges­tors a Mon­ti­livi– ha fallat en l’anàlisi. Pot­ser enga­nyat pel pla­ent curs de l’estrena, va subes­ti­mar el risc de des­cens quan no va fer cap reforç de pes al gener, amb l’equip donant ja símpto­mes clars de debi­li­tat. Tam­poc ha gas­tat la carta del tòpic relleu tècnic. Encara res­sona l’afir­mació, feta el 2017 per la pro­pi­e­tat, que un des­cens no com­pro­me­tria un pro­jecte que es volia que fos a llarg ter­mini. Sem­bla exi­gi­ble que des de Manc­hes­ter en diguin alguna cosa com més aviat millor.