La F-1, un actiu del país

Entrar a deba­tre la reper­cussió econòmica posi­tiva del cir­cuit de Bar­ce­lona-Cata­lu­nya voreja el ridícul. Tan sols en impos­tos, l’acti­vi­tat que s’hi fa deixa cada any entre 5 i 10 vega­des més que el dèficit d’explo­tació del com­plex. Altra cosa és la qüestió de qui recapta i com repar­teix, que no té altra solució radi­cal que des­lli­gar-nos de l’Estat espa­nyol.

Sent, per tant, mal negoci per al país per­dre la F-1, la res­posta que cal espe­rar a la con­clusió del període de nego­ci­a­ci­ons amb el pro­mo­tor de la F-1 és la reno­vació del con­tracte. Res­pec­tant els temps i les for­mes que tota nego­ci­ació exi­geix, però tenint clar que hi ha d’haver un resul­tat, fins i tot en el cas que l’Estat (ofi­ci­al­ment es diu GP d’Espa­nya) i l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona (si el resul­tat de les elec­ci­ons no hi posa remei) no com­pa­re­guin a l’hora de finançar el cir­cuit. Si la F-1 com­pleix amb el com­promís de res­pec­tar “les arrels històriques a Europa”, no hi ha motiu perquè no es renovi l’acord. La presència mas­siva –i gai­rebé exclu­siva– del govern de la Gene­ra­li­tat en la cursa de diu­menge i l’entre­vista entre els pre­si­dents Quim Torra i Chase Carey (F-1) apun­ten en aquesta direcció.

Holanda ha entrat en el calen­dari 2020 i aga­farà la data de Cata­lu­nya. Com tot canvi, tro­bar una altra data pot veure’s amb incer­tesa, però vista la cai­guda d’espec­ta­dors de la F-1 que l’ingent esforç comer­cial i de pro­moció que fa el cir­cuit no ha pogut atu­rar, qui sap si una reu­bi­cació en el calen­dari pot esde­ve­nir un revul­siu.