L’Espanyol s’arromanga

La reno­vació d’Adrià Pedrosa per l’Espa­nyol és un signe que el club pla­ni­fica en el bon sen­tit. En coherència amb la con­tinuïtat d’un tècnic que aposta clara­ment pel plan­ter, amb el pes que han tin­gut els juga­dors for­mats a la casa (41 per cent dels minuts jugats) i d’una dis­po­ni­bi­li­tat pres­su­postària que serà incerta fins gai­rebé el tan­ca­ment del mer­cat –de pas­sar les tres prèvies d’Europa Lea­gue a no fer-ho hi van tres mili­ons d’euros–, l’Espa­nyol s’ha d’asse­gu­rar els seus joves més pre­uats i la columna ver­te­bral del curs tot just aca­bat. I això inclou Pedrosa, però també Marc Roca, Her­moso, Melendo, Dar­der, Dídac Vilà, David López, Diego López o Borja Igle­sias.

Aquest curs, Rubi ha apos­tat pel plan­ter per força, perquè les lesi­ons i els escas­sos reforços a l’hivern no li han dei­xat alter­na­tiva. Però les pròpies con­vic­ci­ons del tècnic ja el fan mirar d’inici al plan­ter, i el de l’Espa­nyol té pro­ducte per ofe­rir. En tot cas, el recurs als juga­dors for­mats a casa podria haver estat tan sols un mètode de super­vivència i al cap­da­vall s’ha con­ver­tit en un camí d’èxit que ha superat les pre­vi­si­ons.

Rubi ha ento­mat el repte d’afron­tar l’Europa Lea­gue man­te­nint una plan­ti­lla en línia de l’actual però amb algun reforç ben esco­llit que el doti de més fons d’armari. Que el segon gole­ja­dor, rere Borja Igle­sias, hagi estat Dar­der amb qua­tre gols és una dada que ha de moti­var una pro­funda reflexió al vol­tant de si Wu Lei i Facundo Fer­reyra apor­ta­ran prou pólvora.