Els pre­ce­dents, que no tenen cap més valor que l’estadístic, massa sovint s’usen per for­mu­lar pronòstics. Avui el Barça juga la final de copa con­tra el València, en una situ­ació amb paral·lelisme clar a la de la final 2018, con­tra el Sevi­lla. Ales­ho­res pesava el dal­ta­baix de Roma i ara ho fa el d’Anfi­eld, ben fresc. Fa un any el Sevi­lla va pagar els plats tren­cats (5-0) en un dels millors par­tits –o el millor– del Barça 2017/18. Que avui el desen­llaç sigui simi­lar, ja es veurà.

En clau blau­grana, els fets són que el d’avui és l’últim par­tit de la tem­po­rada, que pot pro­por­ci­o­nar la 31a copa –cin­quena con­se­cu­tiva, que seria un rècord–i el novè doblet de la història del club. També és un fet que Val­verde té mol­tes bai­xes sen­si­bles i juga­dors tocats. En canvi, és una pre­sumpció que caldrà veri­fi­car o des­men­tir que el to emo­ci­o­nal de la plan­ti­lla del Barça sigui infe­rior al del València, un equip que ha anat de menys a més fins a acon­se­guir plaça per a Cham­pi­ons, que només té la baixa de Txérixev i al qual li ve de gust guar­nir amb un títol l’any del seu cen­te­nari.

Que Messi inter­vingués ahir en la prèvia cons­tata que el d’avui no és un par­tit qual­se­vol i es pot inter­pre­tar com un indici de la volun­tat del ves­ti­dor de res­pon­dre a l’esfon­dra­ment d’Anfi­eld amb un par­tit i un títol que dei­xin un bon regust de boca fins que arren­qui el curs 2019/20. El Villa­marín dis­si­parà dub­tes a la gespa. A la grada, no n’hi ha cap sobre la posició que man­tindrà el segui­dor català davant l’exhi­bició de símbols espa­nyols.