L’ope­ració Oikos con­tra la cor­rupció en el fut­bol que ha des­ta­pat una xarxa que es dedi­cava a arre­glar els resul­tats de par­tits per acon­se­guir bene­fi­cis a través de les apos­tes és una bona notícia. És evi­dent que seria millor que aquesta ope­ració no hagués exis­tit mai perquè tot en el fut­bol espa­nyol fos net i polit, però com que ja fa temps que s’han anat des­ta­pant casos de com­pra de par­tits, és posi­tiu que els que embru­ten d’aquesta manera l’esport tin­guin clar que no hi ha barra lliure. És com el dopatge: sabem que n’hi ha, i qual­se­vol cas posi­tiu des­co­bert, qual­se­vol ope­ració en con­tra, ha de ser ben­vin­guda. Caldrà veure com acaba aquesta ope­ració Oikos i com ho paguen els fins ara impli­cats –i més que en pogues­sin sor­tir–, si són con­si­de­rats cul­pa­bles. La lluita con­tra la cor­rupció, en totes les seves cares, en l’esport no es pot dis­cu­tir. Ha de ser una pri­o­ri­tat de tots els agents impli­cats. Igual que en el dopatge, hi ha d’haver tolerància zero amb aquells que volen adul­te­rar l’esport –per molt pro­fes­si­o­nal que sigui– per acon­se­guir bene­fi­cis econòmics frau­du­lents. Si el dopatge altera els resul­tats espor­tius, pro­pi­ciar un o altre resul­tat en un par­tit per gua­nyar en les apos­tes també ho fa. Aquests matei­xos dies hem vist com se sus­pe­nia a per­petuïtat una ten­nista ucraïnesa de 22 anys i que està en el lloc 821 del rànquing per arre­glar par­tits. I si un par­tit de ten­nis d’una juga­dora d’aquest nivell pot donar bene­fi­cis en les apos­tes...