Ernesto Val­verde con­ti­nuarà com a entre­na­dor del pri­mer equip del FC Bar­ce­lona la pro­pera tem­po­rada. Dimarts pas­sat al matí, sem­blava que no seria així, perquè algu­nes infor­ma­ci­ons a pri­mera hora indi­ca­ven que el tècnic podria ser aco­mi­a­dat a les poques hores o els pro­pers dies. El club, poste­ri­or­ment, va mati­sar que el pre­si­dent Josep Maria Bar­to­meu no havia pres cap decisió defi­ni­tiva i que seguia refle­xi­o­nant sobre la con­veniència o no de man­te­nir el tècnic extre­meny en el càrrec. El mateix dimarts a la nit, es con­fir­ma­ria que, final­ment, se seguia con­fi­ant en Val­verde, que es man­tindrà a la ban­queta del Camp Nou una ter­cera tem­po­rada.

Mal­grat les diver­ses veus dins la direc­tiva que li acon­se­lla­ven fer el con­trari, Bar­to­meu va aca­bar impo­sant la seva decisió. No van ser poques les pres­si­ons dins el seu equip perquè actués més con­tun­dent­ment, però el pre­si­dent es va man­te­nir ferm per seguir fent con­fiança a Val­verde. Valora la lliga acon­se­guida, el fet d’haver arri­bat a les semi­fi­nals de la Cham­pi­ons i la final de la copa del Rei i, sobre­tot, el fet que tin­gui el gros de la plan­ti­lla i els seus pesos pesants a favor. Fer fora el tècnic podria haver gene­rat un con­flicte amb el grup i també amb l’estre­lla de l’equip, Leo Messi, que públi­ca­ment va defen­sar la con­tinuïtat de Val­verde. Bar­to­meu con­si­dera que ha pres la decisió cor­recte però aquesta no està exempta de risc. No són poques les veus, més enllà del soroll de les xar­xes soci­als, que recla­ma­ven que el tècnic no podia seguir després dels dos fra­cas­sos con­se­cu­tius a Europa con­tra el Roma i el Liver­pool, no tant pel fons, sinó per la forma, després de des­a­pro­fi­tar grans avan­tat­ges en els par­tits d’anada. S’atri­bu­eix a Val­verde que no va encer­tar en les ali­ne­a­ci­ons i que no va saber dotar l’equip de reacció. A més a més, alguns no el veuen amb for­ces sufi­ci­ents per dur a terme la reno­vació i sac­se­jada que neces­sita l’equip per ser encara més com­pe­ti­tiu, ni si serà capaç de donar el relleu als fit­xat­ges que puguin venir i asseure les vaques sagra­des a la ban­queta, que són els que més l’han defen­sat.

Si la tem­po­rada vinent no comença amb els resul­tats espe­rats, la pressió sobre Bar­to­meu serà espec­ta­cu­lar. Hi ha elec­ci­ons el 2021 i, tot i que no s’hi pot pre­sen­tar, tot el soroll i tota la crítica se cen­tra­ran sobre­tot en ell, però també en la seva junta direc­tiva, per­ju­di­cant el pos­si­ble can­di­dat con­ti­nu­ista i donant argu­ments a altres pos­si­bles can­di­dats i als qui sem­pre han man­tin­gut que fa temps que les coses no s’estan fent bé. Perquè no ens enga­nyem: hi ha un sec­tor del bar­ce­lo­nisme que, ja abans de les enso­pe­ga­des en la lliga de cam­pi­ons, es mos­trava crític perquè con­si­dera que el club s’està allu­nyant des de fa anys del model cruyf­fista i que a Val­verde sim­ple­ment ja li va bé perquè a ell només li interessa fer bons resul­tats, que per a això li paguen. Si les coses van bé, els ànims s’asse­re­na­ran, però qual­se­vol petita espurna pot encen­dre la metxa de la tensió, i més encara en un club com el Barça, en què els debats i els pro­ble­mes es mag­ni­fi­quen d’una manera tre­menda. Si això passa, les mira­des ja no se cen­tra­ran només al camp sinó que també es diri­gi­ran cap a la llotja. Bar­to­meu és en mans de Val­verde.