Que el mun­dial de França arribi en un moment d’auge per al fut­bol femení no vol dir que la feina ja esti­gui feta. Pro­ba­ble­ment no estem ni a la mei­tat del camí. L’absència de la con­si­de­rada millor fut­bo­lista del món i gua­nya­dora de la Pilota d’Or, la noru­ega Ada Heger­beg, és un altre toc d’atenció. La juga­dora encara con­si­dera que la seva selecció no com­pe­teix en igual­tat de con­di­ci­ons que la mas­cu­lina. Totes les fede­ra­ci­ons i els països tenen els seus pro­ble­mes par­ti­cu­lars però també n’hi ha de més gene­rals. L’impacte mediàtic d’aquest cam­pi­o­nat no arri­barà malau­ra­da­ment a l’altura dels cam­pi­o­nats mas­cu­lins, tot i que en un país com els Estats Units –han gua­nyat tres mun­di­als feme­nins– pro­ba­ble­ment el segui­ment serà igual o més intens. La com­pe­ti­ti­vi­tat, això sí, està més que asse­gu­rada perquè la pro­gressió del fut­bol femení està sent meteòrica en alguns països. Per exem­ple a França, on després de domi­nar les com­pe­ti­ci­ons de clubs –sis victòries en la Cham­pi­ons–, aspira a fer el gran salt en un tor­neig de selec­ci­ons en què sem­pre cal tenir en compte la bicam­pi­ona Ale­ma­nya (2003 i 2007) i el Japó, fina­lista en els dos últims cam­pi­o­nats i campió el 2011. El fut­bol català també estarà ple­na­ment repre­sen­tat a la cita, amb set juga­do­res en el com­bi­nat espa­nyol. El Barça, equip que ha tren­cat mot­llos aquest curs en arri­bar a la final de la Cham­pi­ons, és el club amb més juga­do­res al mun­dial (15), un senyal que cer­ta­ment algu­nes coses estan can­vi­ant.