Les juga­do­res de les millors selec­ci­ons del món estan dis­pu­tant aquests dies la vui­tena edició de la copa del món de fut­bol femení, però només una ter­cera part són diri­gi­des des de la ban­queta per una dona. De les 24 selec­ci­ons que par­ti­ci­pen en el tor­neig –nou d’Europa, qua­tre d’Àsia, tres d’Àfrica, Sud-amèrica i Nord-amèrica, i dues d’Oce­a­nia–, tan sols vuit tenen una dona com a selec­ci­o­na­dora –França, els Estats Units, Ale­ma­nya, Sud-àfrica, Itàlia, el Japó, Escòcia i Holanda–. Fa qua­tre anys, en la copa del món que es va jugar al Canadà hi havia set dones selec­ci­o­na­dors i fa vuit anys, el 2011, sis, és clar que aquell mun­dial el van jugar 16 equips, i no 24 com passa des del 2015. Si tenim pre­sent que en la pri­mera edició de la copa del món feme­nina, que es va jugar el 1991 a la Xina, només hi havia una dona a les ban­que­tes, la sueca Gunila Paijkull –de 12 selec­ci­ons par­ti­ci­pants–, el pano­rama ha millo­rat sen­si­ble­ment, però és evi­dent que con­ti­nua sent insu­fi­ci­ent l’aposta de les fede­ra­ci­ons per situar dones a les ban­que­tes de les seves selec­ci­ons. Cada moment i cada cir­cumstància deter­mi­nen que una fede­ració situï un entre­na­dor o un altre en una ban­queta, però això no impe­deix que tro­bem a fal­tar més dones diri­gint les selec­ci­ons feme­ni­nes que es clas­si­fi­quen per jugar les grans com­pe­ti­ci­ons. Ara par­lem de fut­bol, però es podria extra­po­lar a molts altres esports. I també a les selec­ci­ons mas­cu­li­nes, copa­des exclu­si­va­ment per homes.