L’operació Cillessen-Neto

L’inter­canvi de por­ters entre el Barça i el València –per molt que for­mal­ment siguin transac­ci­ons inde­pen­dents– té un bene­fici nítid en els balanços que tots dos clubs tan­ca­ran demà. El Barça s’hi apun­tarà un guany patri­mo­nial de 29 mili­ons (els 35 del traspàs de l’holandès menys els 6 d’amor­tit­zació pen­dent) i per al València l’impacte posi­tiu serà d’un mínim de 21 mili­ons, que crei­xe­ria si el Barça pagués els 9 mili­ons de vari­a­bles per Neto. L’efecte de les ven­des encre­ua­des en la tre­so­re­ria és molt vari­a­ble en funció de si les ope­ra­ci­ons pre­ve­uen frac­ci­o­na­ments. Però gerents, comp­ta­bles, direc­tius i con­se­llers, tots con­tents.

Quan s’ana­lit­zen les transac­ci­ons amb un prisma espor­tiu, s’obren més dub­tes. Cilles­sen està ben venut per 35 mili­ons, però d’aquí a un mes també hi hau­ria hagut equips dis­po­sats a fer-lo titu­lar pel mateix preu o més. Perquè un por­ter que val 35 mili­ons és un por­ter titu­lar. Supo­sem que Neto també és un poten­cial por­ter titu­lar dels matei­xos equips que es podrien haver interes­sat per Cilles­sen i, per tant, també val els 26+9 mili­ons. Però al Barça serà suplent, un for­mi­da­ble suplent. I pagar 26 mili­ons (o 35) pel teu por­ter suplent –que ide­al­ment hau­ria d’arri­bar lliure– sem­bla un excés. Perquè, igual que per ven­dre l’holandès, espor­ti­va­ment no hi havia tanta pressa per fit­xar. I, sobre­tot, perquè aquests 35 mili­ons que no arri­ba­ran a entrar a la caixa poden ser la diferència entre acce­dir al juga­dor desit­jat o haver-hi de renun­ciar.